Zapatero publica la famosa carta de Trichet

José Luis Rodríguez Zapatero ha decidit publicar a famosa carta que l'agost del 2011, l'aleshores president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va enviar al president del Govern. Més que de proposta, el to de la missiva és gairebé d'ordre. Trichet, sota l'encapçalat “estrictament confidencial” reclama una sèrie de severes mesures laborals i fiscals. L'ara excap de l'Executiu en va acceptar algunes i es va negar a altres. 

Una de les iniciatives més contundents que reclama Trichet, que firma la carta juntament amb l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Fernández Ordóñez, té a veure amb la regulació del treball. “Suggerim revisar ben aviat altres regulacions del mercat laboral per accelerar la reintegració dels desocupats en el mercat de treball. Veiem importants avantatges en l'adopció d'un nou contracte laboral excepcional en què les indemnitzacions per acomiadament siguin molt baixes, i que s'apliqui durant un període limitat de temps. A més, suggerim suprimir tota restricció a la pròrroga de contractes temporals durant cert període de temps”, assenyala Trichet en la carta, publicada en el llibre de Zapatero 'El dilema' (Planeta). L'expresident va fer cas al BCE sobre aquesta última mesura, però no va aprovar el contracte excepcional amb indemnitzacions “molt baixes”. 

La "moderació salarial"

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

El to d'exigència puja en altres apartats. “Ens preocupa enormement que el Govern no hagi adoptat cap mesura per suprimir les clàusules d'indexació de la inflació (…). El Govern també hauria de prendre mesures excepcionals per promoure la moderació salarial del sector privat, en consonància amb les reduccions significatives dels salaris públics acordades l'any anterior. Convidem el Govern a explorar totes les vies possibles per a la consecució d'aquest fi”, diu qui en aquest moment era president del BCE. “En el transcurs del pròxim tràmit parlamentari s'haurien d'aprovar esmenes que portin a reduir la possibilitat que acords en el sector industrial limitin l'aplicabilitat d'acords a nivell empresarial”, afirma en una altra part del document.

“No estava disposat a retallar drets laborals substancials ni a adoptar noves mesures dures d'ajust social, que em semblaven dubtosament eficaces, i fins i tot contraproduents”, assenyala Zapatero en el text. En conjunt, l'Executiu socialista va transigir en un nou ajust fiscal del 0,5% del PIB, va rebaixar les indemnitzacions per acomiadament i va anul·lar la concatenació en el pas dels contractes temporals a fixos.