El 31% dels bascos estan indecisos sobre la independència d'Euskadi

El 31% de la societat basca està indecisa sobre la possibilitat que Euskadi s'independitzi d'Espanya, mentre que el 25% hi està a favor i el 29% rebutja aquesta possibilitat. La majoria dels ciutadans asseguren que escollirien la independència "depenent de les circumstàncies". Així es desprèn de l'últim sociòmetre basc difós aquest dilluns pel Govern autonòmic, elaborat a partir de 2.289 entrevistes realitzades entre el 8 i l'11 d'octubre.

El suport a la independència ha baixat en relació amb el febrer d'aquest any (25% enfront del 29%), quan es va registrar el màxim des del 1998, però també ha descendit, encara que en menys mesura, el rebuig a la segregació (29% enfront del 30% de febrer). A més creix de manera significativa (sis punts percentuals) el percentatge de bascos que no es posicionen sobre aquest tema, a l'arribar al 15%.

El sociòmetre també ha mesurat el grau de sentiment nacionalista de la població basca, que se situa en el 5,2, en una escala en què 0 significa ser gens nacionalista i el 10 molt 'abertzale'. Aquest paràmetre s'ha mantingut bastant estable en els últims anys i ha oscil·lat entre el 5 registrat el 2010 i el 5,2 dels dos últims mesuraments.

Només aprova Urkullu

Segons aquesta enquesta, el 'lehendakari', Iñigo Urkullu, és l'únic polític basc que obté l'aprovat de la ciutadania basca, a l'aconseguir 5,2 punts sobre 10. La resta de líders polítics bascos treuen suspensos, encara que la portaveu d'EH Bildu, Laura Mintegi, s'acosta a l'aprovat a l'aconseguir 4,8 punts. La segueix el secretari general dels socialistes bascos, Patxi López (4,1); la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga (3,2), i el portaveu d'UPD, Gorka Manieto (2,8).

Notícies relacionades

L’Exèrcit ensinistra l’elit de la defensa ucraïnesa en una base de l’Empordà

Montero i Illa reivindiquen una aliança entre Andalusia i Catalunya

Pel que fa als partits polítics, tots es queden per sota del 5. La puntuació més alta se l'emporta el PNB amb 4,3, seguit d'EH Bildu, amb 3,6, i el PSE, amb 3,1. A aquest grup el segueixen dos partits que no tenen representació al Parlament Basc: IU-Ezker Anitza (2,9 punts) i Equo (2,3). Tots dos superen UPD (1,9) i PP (1,7), que sí que són presents a la Cambra de Vitòria.

L'ocupació, la màxima preocupació

En relació amb les preocupacions de la ciutadania basca, aquestes se centren en la feina, la crisi i la situació econòmica, que segueix percebent-se de manera molt negativa. De fet, els bascos tenen la pitjor opinió sobre l'economia des del 2002, i el 81% pensa que la situació és dolenta o molt dolenta. Sobre les perspectives de futur, gairebé la meitat creu que l'economia d'Euskadi es mantindrà igual l'any que ve i gairebé una quarta part creu que millorarà. No obstant, una altra quarta part opina que empitjorarà.