Més drets, més esquerra

Després de nou mesos de treballs previs, la conferència política del PSOE va culminar ahir amb la posada a punt del seu projecte polític per als pròxims 10 anys. Aquestes són algunes de les principals iniciatives que han aprovat els socialistes, que ara subratllen el seu perfil d'esquerra davant del PP. Només algunes d'aquestes aniran en el seu pròxim programa electoral, perquè no totes, assenyalen al partit, es poden aprovar en només una legislatura.

REFORMA ELECTORAL

Primàries obligatòries i descens d'avals

Els socialistes potencien la participació en les seves primàries. Tant dels candidats com dels votants. D'una banda, abaixen el nombre d'avals necessari per postular-se, del 10% al 5%, la qual cosa equival a prop de 12.000 firmes. Per l'altra, permetran que els més grans de 16 anys, i no de 18, tinguin vot en les eleccions internes, que en principi seran a una volta.

Si recupera el poder, el PSOE vol que aquest sistema d'elecció dels caps de llista sigui obligatori a tots els partits polítics. Dins la reforma de la llei electoral també planteja desbloquejar les llistes perquè els votants puguin marcar-hi la seva preferència, com també l'aprovació de les anomenades «llistes cremallera», que forçarien que la representació d'homes i dones fos paritària.

REFORMA FISCAL

Una redistribució de la càrrega tributària

De totes les iniciatives que ha aprovat la conferència política, la reforma fiscal és la més rellevant per a Alfredo Pérez Rubalcaba. L'esperit de la mesura consisteix en el fet que els rics paguin més i els pobres menys. O que no paguin. «Volem que les famílies amb poca renda s'oblidin que existeix Hisenda», va dir ahir el secretari general. Així, els socialistes pretenen portar a terme un «rescat fiscal» per protegir els aturats, els pensionistes i els treballadors amb menys ingressos. Si la seva renda és inferior als 16.000 euros anuals, no estarien subjectes a l'IRPF.

En la direcció inversa, per als més acabalats, el PSOE proposa augmentar les bases imposables, que les rendes de capital tinguin el mateix tractament que les rendes del treball i que el pagament d'impostos no només vingui determinat pels ingressos, sinó també per la renda i el patrimoni. Així mateix, també vol que les grans empreses paguin per l'impost de societats un mínim del 15%, percentatge que en l'actualitat és del 8%.

ESTAT DEL BENESTAR

Garanties en sanitat i en legislació laboral

En l'àmbit laboral, els socialistes es comprometen a derogar la reforma aprovada pel PP i a modificar les escales salarials perquè cap directiu d'una empresa pugui tenir un sou 12 vegades més alt que el dels seus treballadors. També volen «enfortir» les pensions mínimes i les no contributives.

En matèria de salut, proposen incloure la sanitat pública a la Constitució com un nou dret fonamental. Advoquen, així mateix, per la creació d'un fons de garanties de l'Estat del benestar. «Seria una reserva de fons similar a la que té el sistema de pensions, pensat per a ciutadans que tinguin dificultats conjunturals com la pèrdua de feina i l'esgotament de la prestació per desocupació», argumenta el PSOE en el seu document.

LA CREU I LA CORONA

Suport a la Monarquia, final del concordat

Notícies relacionades

Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics

Amenaça de més aturades al Govern d’associacions de jutges i fiscals

Dins dels socialistes continua bategant el cor republicà de la seva fundació. Ahir, en el plenari de la conferència política, hi va haver un moment en què es van sentir xiulets i esbroncades, cosa estranyíssima en aquesta mena de trobades. S'acabava d'anunciar una de les conclusions del conclave. «El PSOE no veu motius per abandonar avui el consens constitucional que regeix a Espanya, però reclama a la institució monàrquica que respongui amb eficàcia, austeritat i transparència a les seves funcions», diu l'escrit.

El punt àlgid, en canvi, va tenir a veure amb l'Església. Els aplaudiments més entusiates van ser per al compromís que els socialistes denunciaran el concordat amb la Santa Seu. En aquesta matèria, el PSOE també aposta perquè el clero pagui l'IBI de totes les propietats que no estiguin destinades al culte, i es compromet a impulsar una llei de llibertat religiosa i de consciència.