Els 'Parot' de Catalunya

Antonio García Carbonell va ser el primer a quedar en llibertat de la llista de set delinqüents presos en presons catalans als quals, sense ser membres d'ETA, se'ls va aplicar al seu dia la 'doctrina Parot' i als quals afecta la sentència recent del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH). José Antonio Carmona Molina, Amador Echepares, Juan Carlos Solivella Ternero, Jesús Vela, el 'gal' Ismael Miquel i Manuel González González, més conegut com el 'boig del xandall', completen una llista de veterans criminals que ben aviat tornaran als carrers.

En tots aquests casos, els tribunals van allargar el temps de reclusió. Ara, aquests mateixos tribunals hauran de dictar els actes de llibertat, ja que en tots sis casos, com ja va passar amb el violador Antonio García Carbonell, els presos han superat el període d'estada a la presó que els corresponia sense l'aplicació de la 'doctrina Parot'.

EL PRECEDENT DE SINGUL / A Catalunya, on no hi ha membres d'ETA a les presons, la situació d'aquests set presos comuns amb delictes molt greus en el seu historial ha forçat a celebrar diverses reunions entre els Mossos d'Esquadra, la Direcció General de Presons i la Fiscalia de Catalunya. En aquestes reunions es va acordar la necessitat de coordinar-se perquè davant cada excarceració de presos condemnats per delictes sexuals, la Fiscalia sol·liciti a la policia catalana per escrit un control del ja exreclús.Hi ha un antecedent d'aquest procediment. El denominat 'segon violador de l'Eixample', Alejandro Martínez Singul, està en llibertat des del mes de juliol passat i els Mossos, també a petició de la fiscalia, fan des d'aleshores una vigilància «no invasiva».

Aquest control policial implica conèixer la residència de qui ja és un home lliure i fer una vigilància dels seus moviments, però de manera esporàdica. «No es tracta de tenir dos agents seguint-los les 24 hores del dia per si tornen a actuar. Perquè això ni es pot ni s'ha de fer», asseguren fonts judicials. L'advocat de García Carbonell, Fermín Gavilán, recordava la setmana passada que, «agradi o no agradi», el seu client és un home completament lliure que ha pagat tots els seus comptes amb la justícia i que, per tant, sotmetre'l a un control que envaís la seva intimitat o afectés la seva llibertat de moviments «seria il·legal». Per als Mossos d'Esquadra no hi ha cap marge de dubte en la seva actuació; es tracta, asseguren, d'acatar una ordre de la fiscalia.

¿I qui són els altres presos que completen la llista dels damnificats de la 'doctrina Parot' a Catalunya? Tots van acumular una infinitat de titulars de la denominada crònica negra als anys 90.

PUNXADES  / A principis d'aquella dècada, la psicosi es va desencadenar al Baix Llobregat. Un jove, popularment batejat com el 'boig del xandall', va arribar punxar a les natges 16 dones entre el 1991 i el 1993. Una d'elles, María del Carmen Díaz, va morir. Manuel González González, un carnisser de 29 anys, mig sord, enòleg aficionat i amb problemes amb les dones, va ser detingut al ser identificat perquè ve perdre un comunicat mèdic en la seva última agressió. Condemnat a 175 anys, tot i que després el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena a 169 -el seu primer permís estava previst per al 2019-, va arribar a escriure a un amic perquè punxés algunes noies i que els investigadors pensessin que s'havien equivocat al detenir-lo perquè el 'boig del xandall' seguia actuant.  No va colar.

Jesús Vela, policia a la reserva, va assaltar amb l'agent del Cos Nacional de Policia Manuel Lorenzo la casa d'un empresari de Nigrán, a 10 quilòmetres de Vigo. Després de 17 hores d'extorsió i regateig, van deixar un coixí ensangonat i quatre bales reglamentàries ales nuques de David Fernández Grande, de 58 anys; María del Pilar San Román, 48; la seva filla Marta, de 27, i la serventa, Ana Isabel Costas Piñeiro, de 23. Era el febrer del 1994.  Van ser condemnats a 244 anys i Vela va ser traslladat a una presó catalana. Se li va aplicar la 'doctrina Parot' i ja ha demanat la revisió dels anys complerts.

José Antonio Carmona Molina va intentar violar el nen de 10 anys Miguel Pérez Colomera. Després el va assassinar picant-li al cap amb una pedra, al barri del Pont Major de Girona, el 1989. Per aquests fets i una altra agressió a un altre menor que va transcendir després va ser condemnat a 44 anys de presó. En un principi, hauria d'haver sortit de la presó el 25 de juliol del 2006.

Juan Carlos Solivella Ternero va aprofitar l'error judicial que li va permetre sortir en llibertat provisional quan estava a l'espera de ser jutjat per una violació per assaltar  una altra dona el desembre de 1991. Condemnat a 57 anys, també se li va aplicar la 'doctrina Parot'.

Notícies relacionades

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

L’UCO troba àudios en els dispositius requisats a la casa de Koldo

VENJANCES/ Amador Echepares Omedes compleix diverses condemnes per delictes que van des de l'assassinat i la violació fins a l'intent de segrest. Líder d'una banda de delinqüents, el febrer del 1995 va ser detingut després que un dels membres del seu grup morís asfixiat en un paller incendiat per ell mateix a Bellcaire d'Urgell.

El desembre del 2006, l'Audiència Nacional va aplicar la 'doctrina Parot' al terrorista membre del GAL Ismael Miquel Gutiérrez, condemnat a 45 anys per l'assassinat el 1985 del ciutadà francès Robert Caplanne, a qui va confondre amb el membre d'ETA Enrique Errazti Villar.  Tenia una altra condemna de 40 anys per narcotràfic a Tailàndia.  Miquel es va convertir el 1999 en el primer ciutadà condemnat a Espanya per militància als GAL.