El primer ministre de Letònia, disposat a reconèixer un nou Estat català

El reconeixement internacional. Aquesta és una de les principals obsessions del Govern d'Artur Mas en relació amb el procés sobiranista que hauria de derivar en la creació d'un nou Estat català. No obstant, de moment, la recerca d'aliats més enllà de les fronteres catalanes no ha donat grans resultats. El primer dirigent estranger a mostrar el seu suport a la causa catalana ha estat el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis. "¿Si és un procés legítim, per què no?", s'ha preguntat.

Letònia va ser un dels països que van participar en la Via Bàltica de 1989, que ha servit d'inspiració i de mirall per a la Via Catalana que es va celebrar aquest 11 de setembre a Catalunya. Com va quedar clar durant la Diada, el resultat de la iniciativa va ser un èxit sense precedents. També a ulls del món. El primer ministre letó ha qualificat la cadena humana que va unir més d'un milió i mig de catalans com "un missatge molt poderós" al qual és "necessari prestar atenció".  

"Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda a favor d'un referèndum, se li ha de prestar atenció i mirar les opcions sobre com abordar-lo", ha expressat Dombrovskis. Segons el seu parer, la Via Catalana és un pas important per aconseguir el reconeixement internacional de la causa catalana, com ho va ser la Via Bàltica per a Letònia, Estònia i Lituània. "Ens va servir per atraure l'atenció dels països occidentals, que veiessin que alguna cosa seriosa estava passant", ha comentat. 

El procés català no és l'únic que està en marxa a Europa. Escòcia decidirà si surt del Regne Unit el 18 de setembre del 2014. Arran del referèndum escocès, el primer ministre letó assegura que ja han començat les negociacions a la UE per determinar "que passarà si un Estat membre s'independitza", encara que reconeix que "encara no hi ha una decisió final sobre el tema" i tampoc s'ha tractat "amb molta urgència". No obstant, reconeix que "seria bo" que escocesos i catalans poguessin votar "amb una indicació" del que passaria respecte a la UE. Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències", ha afirmat.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

En el cas de Letònia, Dombrovkis no veu cap impediment al reconeixement formal d'aquests hipotètics nous Estats. "Francament, ara no tenim una posició oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés, ¿perquè no?", ha sentenciat.

Letònia va recuperar la independència el 1991, dos anys després de la Via Bàltica. Va accedir a la UE el 2004 i ara està a les portes d'entrar en l'euro. Està previst que entri en la unió monetària l'1 de gener del 2014. Letònia va patir una profunda crisi econòmica, i el 2009, quan el conservador Dombrovskis va assumir el poder, el PIB va caure un 17,7%. El primer ministre va emprendre una política d'austeritat i la va aplicar amb mà de ferro. Dombrovskis és optimista respecte al futur del país. "Fa dos anys consecutius que estem creixent i és l'economia que creix més ràpid de tota la UE, i la que més ràpid redueix l'atur", apunta.