Joan Herrera: "Navarro ha dinamitat la relació amb ICV"

AJoan Herrera(Barcelona, 1971) li agrada presentar-se com un noi de barri. Aplicant el refrany es diria que en els seus orígens, entreNou Barrisi laVerneda,el líder d'Iniciativa va forjar una identitat que reivindica sovint. Viu alPoblenou, on és habitual veure'l passejar pel carrer de camí cap a la cooperativa de consum en què sol fer la compra de la setmana. A diferència d'altres polítics, Herrera intenta complir amb els principis que defensa en públic. Això no hauria de ser notícia, però com es comprova diàriament llegint la premsa, no tots els polítics s'esforcen a ser coherents. Per exemple, és dels pocs líders que no es desplacen en un cotxe pagat pelParlamento el partit. Com és sabut, ell és debicicleta, i a favor seu s'ha de dir que va començar abans queBarcelonaestigués envaïda pels ciclistes.

--¿El molesta que l'identifiquin com el noi de la bicicleta?

--A aquestes altures tant me fa. El que em molestaria és que m'anomenssin el noi del cotxe oficial.

--¿I que s'identifiqui Iniciativa amb el 'pijerío' progre?

--Hi ha gent a qui ha interessat cultivar aquesta imatge, però en el meu cas no és així perquè jo estudiava i treballava a la vegada. Tant he descarregat camions com he fet de monitor de natació. Si no me'n vaig anar d'Erasmus va ser perquè no m'ho podia pagar.

Considera que la imatge d'un partit vinculat a les elits progressistes respon només a un estereotip i convida els que pensen així que l'acompanyin a fer una volta pels barris en què es va criar.

Herrera recorda amb noms i cognoms companys d'institut que es van quedar en el camí per culpa de la droga. Evoca unaCatalunya metropolitana "duríssima", gairebé sense serveis socials, i un entorn reivindicatiu que, segons la seva pròpia descripció, li va servir com a aprenentatge. Perquè en aquest mateix institut, el Joan d'Àustria, a la Verneda, va prendre consciència de la lluita obrera. Quan va veure lesJoventuts Obreres Cristianes (JOC)tallant la Gran Via per protestar pel pla d'ocupació juvenil felipista va decidir que el seu futur passaria per l'activisme.

Després va arribar el 'No a la Guerra', el moviment del 0,7%, les acampades a la Diagonal... i Portoalegre, el fòrum social en què va descobrir el Brasil, un país que assenyala com un dels seus referents per tenir una esquerra que ha sabut combinar les propostes de creixement econòmic amb les mesures destinades a intentar protegir els més desafavorits. I allà n'hi ha molts.

Una de les queixes habituals del líder d'Iniciativa--molts periodistes poden donar fe dels seus laments-- és que va començar a proposar mesures contra el sobreendeutament de les famílies quan els bancs i caixes repartien hipoteques i preferents a tort i a dret.

Les diferències

Herrera es va fer un nom en la seva etapa com a diputat a Madrid, quan el 2004 va arribar a ser elegit el diputat revelació. Es va estrenar amb el debat de la primera investidura de José Luis Rodríguez Zapatero. Recorda que quan va pujar a la tribuna estava fet un sac de nervis. Aviat va aprendre com funcionava el Congrés. Per bé i per mal.

--El segon tram d'aquella legislatura va ser el de la frustració. Zapatero va preferir els acords amb CiU i va menysprear el nostre diagnòstic de la crisi. Reconec que la gent tampoc ens va escoltar.

--Suposo que ho diu per la clatellada que es va emportar en les següents generals [ICV va perdre un dels dos diputats que tenia a Madrid].

-Sí, i reconec que em va agafar una 'pájara' perquè no ho entenia. Tenia la sensació que havíem fet una bona feina. I a sobre vam perdre l'escó mentre compareixia davant la premsa per valorar el resultat. Va ser pels pèls i en directe.

Llavors va atribuir aquella clatellada al vot útil i a un bipartidisme que gaudia de més bona salut que ara. Malgrat la seva decepció amb elPSOE, aMadridva entaular amistat amb una de les seves eternes promeses, el bascEduardo Madina. També parla amb afecte del republicàJoan Tardà, a qui defineix com "un paio sa i d'esquerres", i entre els nacionalistes que li cauen bé cita el convergentCarles Campuzanoi Pedro Azpiazu, delPNB.

--¿Hi ha diferències entre fer política a Madrid i a Catalunya?

--Sí.

--¿Quines? 

--A Catalunya les formes són més amables però el menyspreu pot ser el mateix. I a Catalunya existeixen determinats temes dels quals no es parla.

--¿Per exemple?

--El model energètic o el marc de relacions laborals, per posar dos exemples. Són debats que sí que es fan a Madrid i, amb l'argument que això es discuteix al Congrés, no s'aborden al Parlament.

--¿Ser català a Madrid és tan dur com alguns ho pinten?

--El problema és que al Madrid regió, el PP ha fet de l'anticatalanisme un factor de vot. I el PSOE no ho ha frenat.

Potser per això, el líder d'Iniciativa es declara un federalista frustrat. No accepta l''status quo' actual, però segueix sense aclarir què votarà en la consulta. Tampoc s'atreveix a pronosticar un resultat, però és dels que creuen que si fos molt ajustat seria un desastre que jugaria en contra dels interessos del catalanisme.

--¿Com li va amb Artur Mas?

--La veritat és que quan parlem sobre economia o serveis socials tinc la sensació que vivim en mons diferents. Accepta malament les crítiques.

--¿Té el mòbil del president?

--No.

El número de telèfon que sí que té però que últimament marca poc és el del líder delPSC, Pere Navarro, a qui no perdona que boicotegés el candidat que Iniciativa havia presentat per ser membre de la Sindicatura de Comptes.

--¿Tan malament està amb Navarro?

Notícies relacionades

El Govern d’Illa celebra que s’hagi consolidat una «aliança sòlida» amb ERC i Comuns

Junts demana al Govern que retiri el decret que frena la pujada de la taxa turística després de l’avís del Consell de Garanties Estatutàries

--Li vaig dir a Navarro que en el debat sobre la renovació de la Sindicatura podíem evidenciar el veto de CiU al nostre candidat,Agustí Colom. Em va respondre que ja em diria alguna cosa i al final els socialistes fins i tot van presentar un candidat seu en una maniobra que només es pot entendre com una manera de mantenir un pacte de silenci PSC-CiU. Navarro ha dinamitat la relació amb Iniciativa.

El cabreig que té amb el líder del PSC no sembla impostat. Encara que en política res és per sempre, i si no que els ho preguntin a Artur Mas iAlicia Sánchez-Camacho.