Les eleccions plebiscitàries s'erigeixen en el pla B de la consulta

Si opta pel correu tradicional i descarta l'e-mail i el llapis de memòria, abans que s'acabi el mes i si no es tira enrere, el president Artur Mas enviarà a Mariano Rajoy un document per reclamar la consulta d'autodeterminació de Catalunya que serà un paquet més que una carta. El cap de l'Executiu català va rebre ahir el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) de 220 pàgines en què es detallen totes les possibilitats hagudes i per haver per celebrar el referèndum. Aquest lligall serà la base amb la qual el líder de CiU intentarà convèncer -cosa prou difícil- el mandatari popular que no cal ni tan sols modificar la Constitució, segons els membres d'aquest think tank. Ara bé, si el Govern central no cedeix, el text presenta alternatives més extremes, incloses les eleccions plebiscitàries i la declaració unilateral d'independència. Aquesta última, almenys per ara, no la preveu la Generalitat, i per això els comicis plebiscitaris s'erigeixen com el verdader pla B.

El president del CATN, Carles Viver Pi-Sunyer, va explicar les cinc vies legals per portar a terme la consulta que ja va proposar també l'Institut d'Estudis Autonòmics que ell mateix dirigeix. La primera, l'article 92 de la Constitució, que permet referèndums autoritzats per l'Estat. La segona, l'article 150.2 de la Carta Magna, que permetria delegar a la Generalitat la competència estatal d'organitzar consultes. La tercera, aplicar l'actual llei de consultes de Catalunya, que està impugnada al Tribunal Constitucional. La quarta, aplicar la llei de consultes populars no referendàries que el Parlament preveu aprovar al novembre. I la cinquena, reformar la Constitució. «La idea és combinar dues o tres opcions», va aclarir Pi-Sunyer, que va advertir de la possibilitat de superar la legalitat espanyola si el Govern central no accepta la consulta. Va reconèixer que al Dret internacional no hi ha cap procés semblant al que es planteja a Catalunya, però va argüir que una declaració unilateral d'independència «no constituiria un il·lícit internacional», ja que se'n pot trobar un antecedent en l'anomenada via kosovar.

A FINALS DEL 2014 / Abans d'arribar a aquest extrem, els assessors incideixen en l'alternativa d'unes eleccions plebiscitàries que, va advertir el president del CATN, no serien convocades sota aquest nom (més que res perquè, si fos així, podrien ser fàcilment impugnades). Es tractaria només que el cap del Govern de la Generalitat plantegés uns comicis com uns altres i que fossin els partits polítics els que proposessin un únic punt al seu programa: independència sí o no.

Això, és clar, es contempla en el cas que fracassi la consulta. Perquè si aquesta es fes, els assessors també esbossen com hauria de ser la pregunta. «Clara i neutra», va resumir Pi-Sunyer. L'informe preveu la possibilitat d'incorporar diverses qüestions, però els experts es decanten per una de sola per no portar a equívoc. Al març, ERC ja va proposar com a enunciat el següent: «¿Vostè creu que Catalunya hauria de ser un país independent?».

Els republicans defensen que la consulta s'ha de celebrar com més aviat millor, però aquí no coincideixen tant amb el CATN. En aquest cas, aquest organisme s'alinea més amb la tesi de CDC i apunta al segon semestre del 2014, tot i que descarta la Diada per mantenir la «neutralitat». Tampoc avala que es voti el 18 de setembre del 2014 ni les setmanes immediatament posteriors a aquell dia perquè se celebrarà el referèndum escocès i podria influir a Catalunya. El 14 de setembre, diumenge, i el mes de desembre són les dues possibilitats sobre la taula.

Notícies relacionades

Europa prepara combatents d’intel·ligència artificial per a la guerra en el ciberespai amb un programa de l’espanyola Indra

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

Consulteu l'informe íntegre a

www.elperiodico.cat