Anar al contingut

Les investigacions

Bárcenas va donar diner negre a Trillo per pagar la defensa del 'Iak-42'

L'extresorer va dir a Ruz que va entregar els bitllets en mà a l'exministre de Defensa

Segons les notes de l'imputat, l'actual ambaixador a Londres va rebre quasi 129.000 €

MAYKA NAVARRO
MADRID

L'extresorer del PP Luis Bárcenas va demostrar dilluns a l'Audiència Nacional que és un animal ferit i que pensa envestir carregant on fa més mal. No importa que algunes de les seves revelacions no tinguin transcendència penal. Un exemple: va afirmar davant del jutge Pablo Ruz que la defensa dels deu militars imputats en la tragèdia del Iak-42 es va pagar amb diner negre del partit. Una revelació que va suscitar la «repugnància, indignació i vergonya» de les famílies dels 62 morts en l'accident, a més a més de deixar l'ambaixador a Londres i exministre de Defensa Federico Trillo com un mentider.

L'asseveració es va produir en el primer tram de l'interrogatori, quan preguntava Ruz. El magistrat no es va interessar per aquest cas en concret, però l'extresorer va colar els fets, causant així la sorpresa general dels 18 lletrats i el fiscal que van estar presents durant les cinc hores i mitja de compareixença. Bárcenas no en va donar gaires detalls. Va relatar que els diners els va entregar a Trillo «en mà». Però no va precisar ni quants, ni quan, ni on.

NI BONO NI ALONSO / Alguna pista del que va poder succeir l'aporten els denominats papers de Bárcenas, les anotacions manuscrites amb la presumpta comptabilitat B del PP que l'extresorer va assumir com a seves dilluns, després d'haver-ne negat l'autoria en tres interrogatoris anteriors. Entre juliol del 2003 i juliol del 2006, Trillo va rebre 128.413 euros de Bárcenas. El primer pagament va ser el juliol del 2003, per un valor de 51.000 euros, i l'accident va passar el 26 de maig d'aquell mateix any. No obstant, els procediments judicials sobre la tragèdia van trigar temps a obrir-se, quan Trillo ja no era ni ministre de Defensa. De fet, els militars imputats van requerir al seu dia que el Govern assumís el cost de les seves defenses, amb advocats privats, però els socialistes José Bono i José Antonio Alonso, següents titulars de la cartera, s'hi van negar, al·legant que les víctimes de l'accident també van ser militars.

La revelació de Bárcenas demostraria, per tant, que als advocats se'ls va pagar quan Trillo ja era fora del ministeri. La defensa dels deu imputats del Iak-42 la van portar tres lletrats amb despatx a Madrid. Joaquín Rodríguez Miguel va assumir la defensa de set, cap dels quals va ser condemnat; Ramiro Guardiola Flores va assistir un condemnat, i Alfonso Serrano Gómez es va encarregar dels altres dos condemnats.

Els familiars de les víctimes del Iak-42 -s'acaben de complir aquests dies deu anys de la tragèdia- buscaran «qualsevol escletxa legal» perquè s'assumeixin responsabilitats. I van recordar que durant anys van ser «menystinguts» mentre «d'amagat i amb diners il·legals» es pagava la defensa dels acusats.

TRILLO SEMPRE HO VA NEGAR / ¿I ara què? Per començar, com amb la resta de la documentació que Bárcenas va entregar dilluns guardada en nou carpetes de colors diferents, Ruz haurà de comprovar primer que els delictes que s'insinuen no han prescrit i que estan acreditats. Trillo sempre ha negat estar darrere del finançament dels lletrats dels militars, malgrat que la sospita que el PP va dirigir la defensa es va denunciar durant tot el procés. Però, en qualsevol cas, qui pagués les minutes dels advocats no altera el resultat final del judici.

Diversos juristes consultats per aquest diari van advertir que la revelació no afectarà un procés que va ser llarg, dur i molt complex al seu dia, amb arxius i reobertures, i que va acabar amb l'única condemna d'un general i dos comandants pels errors en la identificació dels cadàvers. L'altre procés, el de les irregularitats que es van cometre en la contractació del vol, va ser finalment arxivat, després que s'imputés tota la cúpula militar de l'època. Trillo no es va asseure mai al banc dels acusats, malgrat que els familiars el van assenyalar sempre com el màxim responsable de les irregularitats que van provocar l'accident i els errors posteriors en la identificació dels cossos. Ahir, no va donar explicacions.