Martorell, contra les cordes

Xavier Martorell portava perfectament escrits i calculats al mil·límetre els arguments amb què trencava un silenci de tres mesos des de l'esclat delcas Método 3.Va dedicar vuit minuts a llegir-los i després els va repetir dos cops en la comissió d'Afers Institucionals del Parlament. Es va cenyir al guió i va obviar els interrogatoris de l'oposició per no declarar res que pogués ser usat en contra seu. I és que, a la mateixa hora que compareixia, el fiscal Pedro Ariche estrenyia el setge judicial sobre el director general de Serveis Penitenciaris al sol·licitar al jutge que indagui els encàrrecs fets a l'agència de detectius quan dirigia la seguretat del Barça. L'oposició, inclosa ERC, en va exigir la dimissió. Els seus, CiU, van optar per una tèbia defensa. I el conseller d'Interior, que el va precedir en l'ús de la paraula, ni en va pronunciar el nom per evitar fer-li gaire costat.

Segons el seu breu relat, els treballs al Barça i la resta de contractes que va firmar en tot el seu currículum amb l'empresa de Francisco Marco van tenir fins comercials. I tots, va afegir en un únic dard del seu panegíric, els va realitzar per ordre de «superiors», que no va revelar. Un dels seus caps al Barça, l'exdirector general Joan Oliver, acabava de carregar-li davant el jutge la responsabilitat sobre les factures de Método 3 que no tenen relació amb elBarçagate,els informes elaborats sobre quatre vicepresidents del club.

«Mai he encarregat que s'espiï cap polític», va dir Martorell fins a una dotzena de vegades. Després de tres mesos d'incessant degoteig d'informacions que, amb documents adjunts en forma d'e-mailsi factures, el vinculen amb suposats encàrrecs d'espionatge a Método 3, l'alt càrrec de Justícia es va col·locar darrere el parapet de la legalitat i va suggerir que la seva consciència està tranquil·la. «Mai he traspassat cap línia vermella, ni ètica ni legal», va asseverar davant una sala on hi havia un dels presumptes espiats: el diputat de CiU Joan Recasens, investigat, juntament amb el seu coreligionari Xavier Amador, quan era regidor d'Unió a Sant Cugat. Martorell va desmentir en bloc tot el que s'ha publicat, però va voler negar especialment, potser per la transcendència del rang, qualsevol relació amb el suposat seguiment a l'expresident de la Generalitat José Montilla. Va ser l'únic nom propi que va esmentar.

«Ni des de les meves empreses, ni des de CDC, ni des d'enlloc he tingut res a veure amb investigacions a polítics», va sentenciar de forma insistent. Però més enllà dels polítics, es va acollir al secret professional. La clàusula de confidencialitat li va impedir detallar en què consistien els encàrrecs fets a Método 3 en els anys a Provinen (2004-2007) i el Barça, on va assegurar que també va treballar amb altres empreses del gremi. Sota la presidència de Joan Laporta, l'agència de Marco va espiar suposadament el futbolista Gerard Piqué i els exvicepresidents Ferran Soriano -que també va declarar ahir davant el jutge- i Sandro Rosell (actual mandatari), entre d'altres.

Retòriques van quedar les incisives preguntes de l'oposició, que va exhibir la documentació que ha transcendit per posar en relleu que alguna cosa no quadra amb l'explicació de Martorell. Tan sols va aclarir per què va deixar els seus càrrecs a CDC però no al Govern. Ho va fer amb un missatge patriòtic -«Vaig triar el país abans que el partit»- i un motiu de salut -«Sóc diabètic»-.

Tots els grups van adduir que l'ombra de sospita l'inhabilita per seguir en el càrrec. ERC, el soci del Govern, va fer els seus obligats equilibris: va defensar la presumpció d'innocència del dirigent -únic argument de CiU- abans d'aconsellar-li que el deixi per «no erosionar» la política i, és clar, el procés sobiranista.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

TIBAR EL FIL / PSC i ICV-EUiA van sostenir que si ni el conseller de Justícia, Germà Gordó, ni el president,Mas, destitueixen Martorell, és perquè tenen por que tibi el fil. Del que podria ser que no se salvés és que el Parlament exigeixi el seu cessament, tot i que sols tingui un efecte simbòlic. El PPC va anunciar que ho plantejarà al ple i, si ERC manté la posició expressada, la moció de censura prosperaria. CiU, l'únic grup que no dubtava de la seva paraula, es va limitar a exalçar la seva gestió com a director general de Presons, tot i els recents episodis de fugues i suïcidi de reus a Tarragona.

Potser li va doldre més la bufetada que abans li havia clavat Espadaler per inhibició. El democristià conseller d'Interior va evitar parlar del dirigent per esquivar tan incòmoda defensa. Fins i tot va renunciar al fàcil pretext que Martorell no depèn d'ell, sinó de Gordó, de qui CiU, amb el suport d'ERC, va vetar la compareixença.