Mor Mercedes de la Merced als 52 anys

La política del PP, coneguda com la 'regidora de ferro' els anys 90, va desenvolupar la major part de la seva carrera pública a l'Ajuntament de Madrid

Mercedes de la Merced, en una imatge d’arxiu del 2007.

Mercedes de la Merced, en una imatge d’arxiu del 2007. / Kote Rodrigo (EFE)

2
Es llegeix en minuts

La política delPP Mercedes de la Merced ha mort aquesta matinada a Madrid als 52 anys a conseqüència d'un càncer, segons han confirmat fonts del partit. De la Merced va desenvolupar la major part de la seva carrera pública a l'Ajuntament de Madrid, on era coneguda com la'regidora de ferro' els anys 90, i on no va aconseguir la seva aspiració de convertir-se enalcaldessa.

De la Mercedva ser primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid durant l'etapa deJosé María Álvarez del Manzano i va pertànyer alComitè Executiu Nacional del PP els anys 90 i a la direcció regional. Membre del Consell d'Administració de Caja Madrid des del 1997, De la Merced estava imputada en el'cas Bankia'com a exconsellera delBanco Financiero y de Ahorros (BFA) i va declarar el 19 de novembre del 2012. Davant del jutge va assenyalar que, tot i perdre bona part dels seus estalvis, no se sentia enganyada en el cas de la compra de participacions preferents, perquè havia rebut informació sobre les condicions del producte i perquè durant un temps va percebre elevats interessos.

DES DELS 15 ANYS

Nascuda a Sòriael 31 d'octubre del 1960, llicenciada en Filosofia i Lletres i funcionària del Cos Superior de l'Administració en excedència des del 1990, De la Merced va començar la seva carrera política quan tenia 15 anys com a secretària provincial de les Joventuts d'Unió de Centre Democràtic (UCD) a Sòria.

Va ser candidata per Sòria al Congrés dels Diputats en les eleccions generals del 1979 i també en les municipals del mateix any, encara que no va obtenir escó en cap dels dos comicis. Entre el 1984 i el 1990 va treballar en la direcció de diferents conselleries de la Junta de Castella i Lleó, i després va ser reclamada per José María Aznar, que havia dimitit a la presidència de la Junta per concórrer com a candidat popular a la presidència del Govern en les generals de l'octubre del 1989. Llavors es va traslladar a Madrid i el febrer del 1990 va ser nomenada secretària nacional de Política Municipal i Autonòmica del PP.

CANDIDATA A L'ALCALDIA

Notícies relacionades

El seu nom va figurar com a possible candidata popular a l'alcaldia de Madrid de cara a les eleccions del 2003, càrrec que va recaure finalment en el llavors president de la Comunitat, Alberto Ruiz-Gallardón. Ella mateixa va declarar l'agost del 2001, des del seu càrrec d'alcaldessa en funcions de l'Ajuntament de Madrid: "El que m'agradaria més, si algun dia ho pogués aconseguir, és arribar a ser alcaldessa de Madrid, però no em poso cap data".

Després dels comicis municipals del maig del 2003, que van portar el canvi al consistori madrileny a l'atorgar la victòria a Ruiz-Gallardón, va abandonar el seu càrrec com a primera tinenta d'alcalde, però el ple de l'Ajuntament la va nomenar tècnica al Consell d'Administració de Mercamadrid.