¿Què és la 'llista Falciani'?

Les dades sostretes de 130.000 clients de l'HSBC van permetre a Hisenda detectar 659 evasors i recuperar 260 milions d'euros

Hervé Falciani, amb perruca i ulleres, a l’Audiència Nacional, ahir.

Hervé Falciani, amb perruca i ulleres, a l’Audiència Nacional, ahir. / REUTERS / JUAN CARLOS HIDALGO

2
Es llegeix en minuts

La denominada 'llista Falciani' inclou els noms de milers de clients del banc HSBC a Suïssa entre el 1997 i el 2007. Hervé Falciani, que va ser arrestat el juliol passat a Barcelona, va robar de l'entitat on treballava a Suïssa dades bancàries d'unes 130.000 persones i va entregar la llista a les autoritats franceses i a la llavors ministra de Finances, Christine Lagarde, avui cap del Fons Monetari Internacional. A partir d'aquestes dades es va elaborar la coneguda llista de presumptes defraudadors.

Els fets

Els fets es remunten al període comprès entre el febrer del 1997 i el desembre del 2007, quanFalcianitreballava d'informàtic al banc HSBC Private Bank, a la sucursal de Ginebra (Suïssa), i va aprofitar aquesta situació per extreure gran quantitat de dades de clients del sistema informàtic del banc. El 4 de febrer del 2008 l'acusat es va presentar al Banc AUDI de Beirut amb la finalitat de negociar la venda de les dades sostretes. Posteriorment, el juliol d'aquell any, Falciani va transmetre a un agent del fisc francès una llista de set clients francesos de l'HSBC, fet que va iniciar un procés de transmissió de dades a les autoritats franceses.

La llista a Espanya

La primera llista d'evasors elaborada amb la informació d'Hervé Falciani que va arribar a Espanya el 2010 va permetre aHisenda recuperar 260 milions d'euros. La llista, amb 1.500 noms, va servir per identificar 659 presumptes evasors. La llista dels que van incórrer en delicte fiscal va ser fins i tot publicada, amb quantitats defraudades superiors als 120.000 euros. La llista inclou la família Botín (que va regularitzar la situació amb el pagament de 200 milions d'euros).

A la presó

Durant la vista d'extradició celebrada el 9 d'agost davant del magistrat Eloy Velasco, el francoitalià Falciani, que es va negar a ser entregat a Suïssa, va al·legar que amb aquelles dades es va evitar la comissió de nombrosos delictes de frau fiscal. El jutge, que ja havia ordenat l'ingrés a la presó de Falciani després de ser detingut a Barcelona l'1 de juliol, va acordar mantenir-lo a la presó i remetre el cas a la Sala Penal de l'Audiència Nacional perquè decidís sobre la seva extradició.

En llibertat provisional

El desembre de l'any passat, Falciani va quedar en llibertat provisional. El dia 16 d'abril, Falciani va comparèixer davant del jutge i es va comprometre a col·laborar amb la Justícia per acabar amb l'opacitat dels bancs. La fiscalDolores Delgado es va oposar a la seva entrega a Suïssa i va negar que aquesta decisió posi en perill les relacions bilaterals o el flux d'informació en casos com el Gürtel.

L'última vista a l'Audiència Nacional

Notícies relacionades

Falciani va comparèixer a la vista a l'Audiència Nacional totalment irreconeixible, amb una perruca, ulleres i barba de diversos dies. No va facilitar públicament la identitat de cap dels titulars dels comptes, però va reconèixer que havia vist "coses escandaloses". També va explicar que la informació que va robar ompliria un "tren de mercaderies" si s'imprimís.

Decisió final

L'Audiència Nacional comunicarà la seva decisió ben aviat. En el cas que rebutgi l'entrega de l'informàtic a Suïssa, la seva decisió serà ferma i el Govern no el podrà extradir al país helvètic. Falciani iniciarà llavors una nova vida, encara que el seu cap segueix tenint un preu.