José Castro, el jutge infatigable

«¿De veritat que necessiteu gravar-me?, ¿no en teniu prou?».Amb resignació, el jutge José Castro, conegut com a Pepe, acata el veredicte mediàtic de l'interès informatiu esgrimit pels periodistes apostats a la porta del seu jutjat. Aguanta estoicament les crítiques dels que li diuen jutge estrella, aliens a les seves maniobres per eludir els focus.«¡Que va al bany, deixeu-lo en pau!»,suplica la seva secretària mentre ell s'escapa per la porta d'emergència. Al tornar, treu el cap i demana amb les mans que no se'l gravi, però gairebé mai ho aconsegueix. Mai ha concedit una entrevista. Mai ha despatxat amb males maneres la premsa.«Ja es veurà»és el mantra que repeteix quan els micros l'assetgen.

Cada matí es desperta al món mirant el Mediterrani des de la terrassa de casa seva, al barri mariner del Molinar. Separat i pare de tres fills (dos advocats i un procurador), a vegades condueix el seu descapotable fins a Inca, al cor de Mallorca, per refugiar-se als braços de la seva actual companya sentimental. Enrere han quedat les motos. Per prescripció mèdica, les ha canviat per la bicicleta. Fa uns mesos, es va fracturar quatre costelles per un mal cop en què se li va incrustar el manillar. El seu afany per la feina es va poder observar a l'hospital, on es va recuperar amb el sumari deNóosa sobre el llit. Un bon vi amb els amics i l'aficiómerenguesense estridències

-accepta les victòries del Barça si juga bé- el distreuen a estones.

Nascut a Còrdova fa 67 anys, abans que jutge va ser funcionari de presons. Va ingressar a la carrera judicial el 1976 i va accedir a la magistratura pel quart torn, reservat a juristes de reconeguda competència amb més de 10 anys de trajectòria. Dos Hermanas (Sevilla), Arrecife (Lanzarote) i Sabadell van ser les seves destinacions abans de recalar a Mallorca, cap al 1985, a un lloc assignat per la Magistratura de Treball. Després d'anys de bregar amb conflictes laborals, el 1990 va assumir el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, on s'ha guanyat el qualificatiu de«jutge valent»i l'admiració de molts col·legues.«¡Que bé que interroga Pepe!»,exclama un jutge. Una apreciació no unànime.«M'ha interrogat com a un xoriço qualsevol»,es va queixar fa anys un alt directiu bancari de família nobiliària, que no entenia per què un conflicte financer menor l'obligava a retre comptes.

Tampoc es va arronsar davant del que en un altre temps va ser la poderosa Unió Mallorquina ni davant l'editor Pedro Serra per perseguir el desviament de fons a parets privades de quadros denunciat pel pintor Joan Trujillo. La sobtada mort d'aquest i el canvi de posició de la seva viuda van influir en el naufragi del cas. Va instruir amb més èxit en elcas Calvià, on el seu seguiment de la denúncia d'un regidor socialista, que va gravar l'intent de compra del seu vot per passar a mans del PP la suculenta alcaldia turística, va acabar en penes de presó.

Campanya de desprestigi

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

Quan s'aproximava l'edat de jubilació, li va tocar en repartiment elcas Palma Arenai va decidir prorrogar la seva vocació de fer justícia fins als 70 anys, davant el temor d'un tancament en fals. Van sorgir les campanyes de desprestigi auspiciades per alguns afectats, entre els quals no va faltar qui va contractar detectius buscant una relliscada. A finals del 2011, va rebre la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc. Els seus defensors van veure la recompensa al seu treball colze a colze amb els agents a qui acompanya als registres. Els seus detractors, la mà socialista i la seva connivència per aprofundir en la llaga corrupta del PP balear. Així ho va denunciar sense èxit la defensa de Jaume Matas, a qui el jutge va interrogar amb la distinció a la solapa i el va sotmetre a un registre del seu palauet una Nit de Nadal. Castro va convèncer el Consell General del Poder Judicial quan li va demanar explicacions per les seves visites a Barcelona, Madrid i València pel cas que ha sacsejat la monarquia.

El seu company de viatge en la investigació, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, amb qui ha transitat de la mà pelcas Noos, l'ha abandonat en la imputació de la infanta. Horrach li retreu que s'empari en sospites personals per ajustar el procés judicial a les seves expectatives, no a la recerca de la veritat.«Enriquidor»,es limita a respondre. Com diu ell, ja es veurà.