I tanmateix es mou

Ho va dirGalileu, segons la llegenda: «Eppur si muove». «I tanmateix es mou». Diuen que ho va murmurar just després que hagués de retractar-se en ple procés contra ell per haver recolzat les teories heliocèntriques deCopèrnic. Defensava, el molt insensat, que la Terra (com la resta de planetes de l'univers) girava al voltant del Sol.

Però en aquells temps l'Església manava molt i els que gosaven contradir els seus preceptes no només eren amenaçats, sinó que desfilaven davant els tribunals de la Inquisició. El relat oficial (l'únic tolerat) establia que la Terra era el centre de l'univers i que tot girava al voltant d'ella, així queGalileunomés es va avenir a assumir-ho públicament per salvar el seu procés (i el coll).

Uns quants segles després, l'Església ja no és el que era, però sí que ho són certes idees i concepcions de l'Estat propis dels temps deGalileu. No oblidem que poc abans de morir ell, naixia aquell Borbó,Lluís XIV, conegut com el Rei Sol i a qui se li atribueix allò de «l'Estat sóc jo». El poder residia en ell. Era ell. Era París. El centre de l'univers. I allò acabaria impregnant els seus parents espanyols. «De Madrid al cel». Segur que ho han sentit.

Artur Masva aixecar ahir el dit i, sense murmurar, va dir bastant clar que no tot gira al voltant de Madrid. Que hi ha vida i «voluntat de ser» més enllà. ¿Ell i altres havien verbalitzat abans aquesta flagrant realitat que a alguns a Espanya fins i tot els costa assumir? Sí. Però el fons i la forma del discurs d'ahir deMasdeixaven clar que la pedagogia amb les Espanyes s'ha acabat. Que el nacionalisme català ja no busca convèncer ningú allà. I que passa de les amenaces fins i tot sabent que en això s'hi juga el coll (polític).

Ahir, al Parlament, unMasque segueix fidel a si mateix però que certs propis i molts estranys no reconeixeran respecte del de fa uns quants anys, no va poder evitar moments de metàfora marinera. I va tirar de cartografia, també passant dels discursos que plantegen Madrid com el Finisterre dels ciutadans de l'Estat espanyol: «Espanya segueix veient-se i interpretant-se amb una mirada i una pulsió centralistes: el mapa determina que tot el que és important comença i s'acaba a Madrid». I no ho comparteix, és clar.

Notícies relacionades

El gir copernicà de González Amador

Imputats dos excàrrecs del Govern de Madrid per la covid en residències

Ahir va fer una crida a salpar, amb el que això implica de travessia complicada en temps i mars moguts. El to deMasva ser greu més que institucional (que també), conscient de la dificultat del que pretén i del que demana al poble de Catalunya. Com si volgués demostrar respecte (no por) davant el que ha de venir.

A ell l'han donat per mort políticament un munt de vegades, i tanmateix es mou. Ahir va voler fer una crida que no només Esquerra ho faci amb ell en la ruta que té la consulta per l'autodeterminació com a horitzó. Veurem qui es dóna per al·ludit.