L'EL CAMÍ CAP A LES URNES

Trencar moltes coses reals i construir-ne moltes d'imaginàries

"Mas no s'està sortint amb la seva i el PSC està caient cap a no se sap on"

D’esquerra a dreta, Herrera, Camacho, Navarro i Mas, a l’inici del debat de TV-3. / RICARD CUGAT

Al llarg d'aquesta campanya electoral catalana, que s'està fentinfinita, estic tenint permanentment la sensació que estem trencant moltes cosesrealsi construint moltes cosesimaginàries. Segons sembla, el saldo els surt a compte a molts. No em refereixo únicament al que es pugui trencar o no amb l'Estat espanyol, sinó també a lesfractures internes que s'estan produint a Catalunya.

Crec queMas no s'està sortint amb la seva.CiU ho està presentant --i donades les condicions en què es van convocar aquestes eleccions, gairebé plebiscitàries, no li queda més remei-- com el dirigent d'un país, el símbol d'una nació, elMoisès del poble català. Però com més subratllen la identificació del poble català amb el seu líder, més paradoxal es presenta la previsió que no arribi a la majoria absoluta. Els aliats internacionals queMas no té en prendran, sens dubte, bona nota. Quan aBrussel·les li van preguntar quins eren els seus amics aEuropa,Mas va voler sortir per la tangent responent que "els demòcrates". Tampoc tenia una altra possibilitat de resposta.

Crec que l'enfonsament delPSC és un drama per als socialistes i per aCatalunya, que veu com un partit que ha servit de pont d'unió entreemigrants icatalans 'de tota la vida' està caient cap a no se sap on. Per cert: sense un PSC fort, alPSOE se li posa molt difícil guanyar eleccions generals.

Crec que la segmentació del Parlament català, que pot tenirset o vuit colorspolítics diferents, condueix inevitablement a fer realitat allò que deiaFraga, que "la política fa estranys companys de llit".

Crec que comença a haver-hi un percentatge de ciutadans catalans (no sóc capaç d'imaginar-me quin tant per cent representa) que tant els fa cap on el portin els polítics... sempre que el portin sense armar gaire enrenou.

Crec que hi ha un altre percentatge (em passa el mateix que amb l'anterior) que tant li fa cap on anar, sempre que pugui anar armant molt d'enrenou.

Crec que aquí no hi ha ningú que sàpiga en realitat cap on anem.

Notícies relacionades

Sé que a mi no m'agradaria arribar aNavarra com aestranger.

http://elcafedeocata.blogspot.com.es/

Inicia sessió 0 Comentaris

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça