Sarcasmes electorals

La cada vegada més lacerantdesigualtat entre classes és una realitat virtual que no apareix als Telenotícies aplicada a Catalunya, i menys en campanya. Sol existir gràcies a la imaginació del grafisme electrònic i l'esborrem a voluntat enfosquint la pantalla en un parell de clics, perquè el que es porta és mirar-se el melic. Exemple: "Internet News: Són més de 150 milions els nens que pateixen desnutrició...",  "Més de 800 milions de persones no tenen prou recursos per poder menjar...",  "Per a més de 500 milions d'individus, l'esperança de vida està per sota dels 40 anys..." Clic. "¿Vol interrompre la seva connexió amb internet?" Clic. "Ara pot apagar l'equip".

Encara sort, per a l'esquerra no abduïda per l'essencialisme, que el fre als desnonaments ha pogut fixar un tema de preocupació social entre tanta estrella fugaç. Agraïu-ho no alsbancs, ni alspartits ni alsjutges, sinó al tribunal europeu que ben aviat ens dirà que el nostre sistema hipotecari és una moderna inquisició econòmica.

¿Somriem una mica? Segons moltaverborrea de campanya, Espanya és una decadent unitat de totxo en l'universal i els catalans som un poble excels del qual s'alaba el sentit comú i el patrimoni, quan no hem sabut conservar els boscos, el Liceu, el seny, les platges, els aqüífers, l'oasi polític, la Sagrada Família original, l'impost de patrimoni, el de successions, Vargas Llosa i companyia, Maradona, Schuster, Laudrup, Romário, Ronaldo, Figo, Ronaldinho...

La ciènciamatemàtica percentual de l'estadística, aplicada al càlcul de possibilitats en els sondejos polítics, ens permet conèixer per endavant i amb total exactitud els partits que s'adjudicaran la victòria encara que no guanyin.

Federalisme asimètric

El jubilatGoirigolzarri, exconseller delegat delBBVA i president de l'ordre mendicant deBankia, amb solemne vot de pobresa aliena, disfruta de tres milions d'euros anuals dels 55 que es va reservar al BBVA, mentre als altres ens escamotegen la revalorització de les pensions. ¡Això és federalisme asimètric!

El forat negre menys estudiat de l'espai segueix sent la zona de màximaopacitat dels partits on vaguen lesdonacions d'empreses afavorides per la pròpia formació.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

¿El toro ha de ser a la plaça o a l'estofat? A vegades resolem ràpidament els dilemes, però en altres ens encallem en la salsa tèrbola. ¿El suposat compte suís d'Artur Mas serà una altra simfonia inacabada com l'inefable 3%? Si afegim aquesta càrrega a la d'una petita nació que fa mig segle que es pregunta hiperbòlicament el que és i on va, això no hi ha qui ho aguanti.

ironimaravillas@wordpress.com