El factor Aznar

¿Qui va serAznar? Un president amb carrera d'inspector d'Hisenda, cara d'inspector del timbre, carisma d'inspector de proveïments, rampells d'inspector d'ensenyament, severitats d'inspector de treball, sermons de reverend pare inspector i ideari d'inspector de policia.

¿Qui és Aznar? La suma de tots els elements anteriors, passats pel túrmix de la vanitat, l'ostracisme, el ressentiment, el clientelisme, el falangisme d'acné mal curat, les ganes de posar els peus a sobre d'alguna taula política important i els estralls psicològics d'una maleïda bomba etarra. Si, com deiaFelipe González, els expresidents són aquell gerro que ningú sap on col·locar, aquesta ceràmica d'Orpesa se'ns posa sempre ella soleta a la primera línia de l'aparador.

No desdenyin el factor Aznar en la distorsió dels formatgets electorals. Fa el que més o menys tothom en aquests desoladors temps, posar-se als extrems, però des d'una força, perdó, des d'una mala llet moral gresolada en cent combats que li han proporcionat milers de fans i d'anticossos amenaçants, tots junts en unió. Molta atenció els uns i els altres.

La veu profunda de Jose Mari, la gola profunda delPP, deixa una vegada més en evidència desairada el lector de 'Marca' i president del Govern Mariano Rajoy. Davant de la seva cara petrificada passen F-18, blindats, brigades de la Benemèrita, el mariscal de l'aire viciatVidal-Quadrasi la seva coeteria atòmica, a més de molta munició i material pirotècnic sobiranista molt inflamable, sense dir aquesta boca democràtica és meva, és a dir, un discurs sòlid i treballat.

Quan va dir que Catalunya era una societat malalta i quan diu que es trencarà abans que l'Espanya indivisible,Aznar ens ensenya un contratemps més d'aquesta complexa hora política: la llengua descontrolada, bífida i asimètrica del gran partit de la dreta espanyola. Asimètrica perquè la seva llengua pretén la immensitat delsRolling Stones. La llengüeta, d'ocellet i atrofiada, de Don Mariano també és bífida: una part per dir el que no pensa i una altra per pensar el que no diu.

Lliçons col·laterals:

Algú hauria d'aconsellar als pares polítics de José Mari que no deixin jugar el nen amb explosius.

Algú hauria d'advertir a Artur Masque potser algun dia li faltarà manguera per a tanta metxa encesa.

Notícies relacionades

Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona

El llegat d’Ernest Lluch

http://ironimaravillas.wordpress.com/