Mor l'històric dirigent de la UGT Paulino Barrabés

Elmilitant i històric dirigent de la Unió General de Treballadors (UGT)Paulino Barrabés, imputat en l'escàndol de la cooperativa de vivendes PSV, del qual finalment va quedar absolt, ha mort aquest diumenge a Madrid als 83 anys, ha informat el sindicat en un comunicat.

UGT ha lamentat la seva mort i ha transmès "el seu més profund pesar" als familiars, amics i companys de Barrabés, la capella ardent del qual s'instal·larà dilluns, a partir del migdia, a la seu del sindicat a Madrid, a l'avinguda d'América.

ElPSOE també ha mostrat el seu pesar per la mort de Barrabés, de qui ha destacat la seva entrega al socialisme durant el seu exili a Bordeus i la seva tasca durant la transició, al tornar a Espanya.

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, té previst anar a lacapella ardent.

Un mes a la presó

Barrabés, que va estar unmes a la presó pel 'cas de PSV', va ser absolt el 2001 per l'Audiència Nacional del delicte d'apropiació indeguda, pel qual la fiscalia demanava per a ell un any de presó.

La crisi financera de la cooperativa PSV es va destapar quan va suspendre pagaments el desembre de 1993, un fet que va revelar l'existència de problemes en la gestió de les aportacions dels 19.135 cooperativistes i va provocar l'ingrés de Paulino Barrabés i Carlos Sotos, ex responsable de PSV, a la presó.

Nascut a València

Barrabés va néixer a València el novembre del 1928, en "una família socialista, integrada i implicada en la vida i lluita d'una generació d'homes i dones, compromesa a assentar la democràcia a Espanya", com ell mateix va relatar, segons el comunicat.

Va passar part de la segona República i els primers anys de la guerra civil a Barbastre (Osca), origen de la seva família, i posteriorment es va exiliar a la ciutat francesa de Bordeus, on va ingressar a les Joventuts Socialistes, el PSOE i UGT.

Barrabés va formar part del Consell General d'UGT, òrgan intermedi de control de la Comissió Executiva a l'exili i va ser elegit definitivament vocal de la Comissió Executiva en el 9è Congrés del 1965, on va estar fins al 1969.

El 1971 va ser nomenat secretari de Formació de la nova Comissió Executiva presidida per Nicolás Redondo, responsabilitat que va ocupar fins a la celebració del 12è Congrés el 1973.

Durant aquest temps, fins al 1975, va ser membre de la Comissió de Formació del Militant.

Un cop restablerta la democràcia, va tornar a Espanya cap al 1976 i va fixar la seva residència a Madrid.

Va ser elegit Secretari Confederal al XXXI Congrés a Barcelona el 1978.

Notícies relacionades

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

L’UCO troba àudios en els dispositius requisats a la casa de Koldo

Al XXXII Congrés, el 1980, va ser elegit Secretari d'Administració, càrrec que va ocupar fins al XXXV Congrés, del 1990.

Des d'aleshores ha estat vinculat a les fundacions Francisco Largo Caballero i Pablo Iglesias, de les quals va ser patró fundador, i actualment era també membre del patronat de la Fundació Ramón Rubial, explica la nota.