El sector catalanista pressiona el PSC a favor de l'autodeterminació

Un total de 145 militants del PSC, adscrits al sector catalanista del partit, han impulsat un manifest que reclama un "nou pacte" entre Catalunya i la resta d'Espanya que garanteixi el dret d'autodeterminació dels catalans i la convocatòria d'un referèndum per part del Parlament. El document suposa desmarcar-se de la línia oficial que va traçar el líder i candidat a les eleccions autonòmiques, Pere Navarro, diumenge passat, quan va mostrar una frontal oposició a l'independentisme i va cridar els partidaris de la independència de Catalunya a no votar al PSC el 25 de novembre. 

El manifest està firmat, entre altres, pels exconsellers Marina Geli, Antoni Castells, Ernest Maragall i Joan Manuel del Pozo; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; l'eurodiputada Maria Badia, i el diputat al Parlament Daniel Font. Sota el títol 'Una esquerra catalana forta i majoritària per a una Catalunya constituent', el text, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, defensa que Espanya hauria de reconèixer Catalunya "com a nació i com a subjecte de sobirania pròpia".

Notícies relacionades

El PSOE manté en un calaix la llei per delegar immigració a Catalunya sis mesos després d’haver-la pactat amb Junts

Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

Si bé la direcció socialista és partidària d'una reforma constitucional en el sentit federal, Navarro va deixar clar diumenge que el projecte del PSC és incompatible amb la defensa de la secessió de Catalunya. En canvi, l'ala catalanista advoca per una "Catalunya-Estat" dins de l'Estat espanyol, amb responsabilitats compartides, però defugint l'esquema autonòmic actual. Els firmants també sostenen que Catalunya hauria de recaptar tots els impostos a través de l'Agència Tributària Catalana, com pretenia el fracassat pacte fiscal, i exigeix la "presència directa de Catalunya en les instàncies federals europees".

Els promotors del document afirmen que Catalunya ha arribat a la situació actual a causa de "la incomprensió, el maltractament reiterat i el rebuig final" que ha dispensat l'Estat a totes les iniciatives presentades pel Parlament i els successius governs catalans per aconseguir un encaix còmode de Catalunya a Espanya.