"Arran d'Hipercor li vaig dir per carta a Felipe que me n'anava"

Al llavors ministre de l'Interior, José Barrionuevo, l'atemptat d'Hipercor del 1987 el va commocionar humanament i políticament. «Perquè no havíem sigut capaços d'evitar un atemptat d'aquell calibre, una catàstrofe com aquella», i perquè el comitè federal del PSOE, que es va reunir poques hores després per analitzar el resultat de les recents eleccions municipals, no va canviar l'ordre del dia i es va limitar a fer una nota de condemna. «Em vaig sentir molt malament, em va molestar molt aquella falta de sensibilitat. Per això li vaig escriure una carta a Felipe [González, aleshores president del Govern] dient-li que me n'anava, que li donava temps per buscar un substitut, que no ho faria públic, però que no ho podia aguantar», recorda per a aquest diari.

Barrionuevo es va sentir sol. ­Reconfortat gairebé exclusivament per les declaracions del president de la Generalitat de l'època, Jordi Pujol, que, segons el seu parer, «va ser el polític que va estar millor, amb diferència». Sobretot, perquè Pujol va tallar la polèmica que la mateixa ETA havia suscitat mirant de justificar l'atemptat en el no desallotjament de l'hipermercat. «Pujol va dir: 'Aquí no s'han de fer més distincions que entre els que posen bombes i els que les patim'. Sempre he admirat i respectat molt Pujol, i aquell dia va ser qui va estar a l'altura».

L'exministre relata que en els 19 dies que havien passat del mes de juny hi havia hagut 107 avisos de bomba a Barcelona. «Tots havien sigut falsos i, malgrat tot, la Policia Nacional havia desactivat dues bombes no avisades». Segons els etarres, aquell dia van fer tres trucades cap a les tres de la tarda. «Una, a l'Avui, una altra a la Guàrdia Urbana i una altra a Hipercor, encara que la direcció del centre comercial ho ha negat sempre», sosté Barrionuevo. D'acord amb la seva explicació, la policia va anar al supermercat cap a les 15.30, que era l'hora en què els terroristes van dir que explotaria «el paquet bomba», perquè «ells no van parlar de cotxe bomba», precisa. I després d'inspeccionar «i veure que no passava res, [els agents] van pensar que era una falsa alarma», afirma.

POLÈMICA INDESITJABLE / Explica Barrionuevo, com a anècdota, que uns dies després li va trucar un directiu d'El Corte Inglés i li va dir: «¿No li sembla indesitjable la polèmica de si s'hauria d'haver desallotjat?». «Jo no hi puc fer res -li vaig respondre-, és la premsa, i ell em va contestar: 'Vostè encarregui's que el governador i els caps policials no facin declaracions, que de la premsa ens en ocupem nosaltres».

El cap de l'Executiu central no va acceptar la petició de dimissió de Barrionuevo. «Felipe em va trucar per dir-me que no podia ser, que li creava un problema enorme, que només s'hi havia ofert el sempre voluntariós Javier Solana... i vaig haver de seguir una temporada més, així que he sigut el ministre que més temps ha estat en aquella casa».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

EL GERMEN D'AJURIA ENEA / No només això sinó que el president del Govern li va enviar una delegació de l'Executiva del PSOE formada per Txiki Benegas, Francisco Marugán i José Luis Corcuera, que uns mesos després el substituiria a Interior, per intentar convèncer-lo que continués en el càrrec. «I d'aquella reunió va sortir una cosa molt important, que va assumir principalment Benegas, i que va ser el germen dels acords d'Ajuria Enea», narra amb cert orgull Barrionuevo. L'exministre segueix considerant que aquells pactes estan plenament vigents i segueixen sent el full de ruta de la lluita antiterrorista.

«Hi érem tots els partits. El PNB, CiU, AP, el Partit Comunista. És clar que vam tenir la fortuna de coincidir amb Ardanza, el millorlehendakari que hi ha hagut al País Basc», diu.