La investigació de les caixes

Amb tot el que està passant, tots hauríem d'aplaudir la creació d'una comissió d'investigació al Parlament sobre la gestió dels bancs i les caixes d'estalvis catalanes reestructurades durant els últims anys, que han impulsat ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat. És a dir, l'impuls ha sortit dels partits petits i amb escassa o nul·la responsabilitat de govern ni possibilitat d'arribar-hi en un futur pròxim. Una iniciativa a la qual els socialistes se sumen sense entusiasme, mentre que CiU i PP la contemplen amb una gran desconfiança.

Esperem que, pel bé de la salut moral del país, no acabi com aquella comissió d'investigació sobre les enquestes manipulades, inventades i/o patrimonialitzades pel Govern de la Generalitat en l'última etapa del presidentPujol, que convergents i socialistes van enterrar abans que comencés a actuar per evitar que s'airegessin les vergonyes dels uns i dels altres (a la Generalitat i a l'Ajuntament de Bar- celona, en què l'equip de govern també amagava al coneixement de l'oposició les enquestes pagades per tots els ciutadans).

Confiem que la iniciativa del Parlament serveixi d'estímul perquè es constitueixin a les Corts i a l'Assemblea de Madrid les corresponents comissions d'investigació sobre l'escàndol de Bankia, perquè té delicte que, mentre es prepara una llei de transparència, es negui l'escrutini del que ha passat a la quarta entitat financera d'Espanya, avui nacionalitzada, amb el suat argument que «ara no toca».

Els partits grans volen circumscriure la investigació del Parlament a les entitats que han necessitat ajuda pública per sobreviure. Això deixarà fora la investigació del paper de les caixes en el foment i la posterior punxada de la bombolla immobiliària, de la seva responsabilitat en els desnonaments o de l'escàndol de les participacions preferents.

En qualsevol cas, esperem que la comissió no ens defraudi i aclareixi què va passar perquè uns càrrecs

Notícies relacionades

Sánchez es compromet amb Junts a desbloquejar la seva iniciativa contra la multireincidència després de la mediació del PNB

Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"

-presidents i consellers de caixes- passessin de ser honorífics i no retribuïts a cobrar sou, fins i tot abans que el tripartit -sí, el tripartit- ho autoritzés per llei el 2005. També hauria d'aclarir si hi ha o hi ha hagut pensions d'or per als responsables actuals o passats que deixen els seus llocs. I explicar per què els consellers en empreses participades, en representació de les caixes, cobren suculents sobresous per aquesta segona activitat com si estiguessin en aquests càrrecs a títol personal. O la pràctica de prejubilar empleats amb pensions d'or amb el beneplàcit sindical mentre la legislació promou que s'allargui l'edat de jubilació per al comú dels mortals.

Realment, de feina no n'hi faltarà pas.