52 ANYS EN ACTIU

79 segrestats per ETA, 12 d'ells assassinats

Ortega Lara va viure el captiveri més llarg i Miguel Ángel Blanco va ser víctima del xantatge polític

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / Barcelona

ETA ha segrestat 79 persones, la majoria empresaris. Dotze dels segrestats van ser assassinats, 14 van rebre trets a les cames i les forces de seguretat en van alliberar sis.

El segrest més llarg va ser el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, alliberat per la Guàrdia Civil després de passar 532 dies en un zulo a Mondragón, Guipúscoa (1 juliol 1997). 

Nou dies després, ETA va segrestar el regidor del PP en Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco i el va assassinar al complir-se el termini de 48 hores que havia donat perquè el Govern accedís a reagrupar els seus presos.

Julio Iglesias Puga, Diego Prado i Colón de Carvajal, Javier Rupérez, Emiliano Revilla, Adolfo Villoslada, José María Aldaya són alguns dels segrestats per ETA, en una llista en què també figuraran el capità de Farmàcia Alberto Martín Barrios, o l'enginyer José María Ryan, tots dos assassinats.

El ginecòleg Julio Iglesias Puga, pare del cantant Julio Iglesias, va ser el primer segrestat sense cap vinculació política o amb poders econòmics. Va ser raptat el 30 de desembre del 1981 i alliberat 19 dies després per les forces de seguretat.

Diego Prado i Colón de Carvajal, president del Banc de Descompte i germà de Manuel Prado, expresident d'Iberia i de l'Institut de Cooperació Iberoamericana, va ser segrestat el 25 de març de 1983. Va ser alliberat 73 dies després, el 6 de juny, després del suposat pagament d'un rescat.

Javier Ruperez, llavors diputat i dirigent d'Unió de Centre Democràtic (UCD) va ser segrestat l'11 de novembre de 1979. Va ser alliberat per l'organització un mes després. El llavors cap del Govern, Adolfo Suárez, va negar haver pagat un rescat.

José María Aldaya va patir el segrest més llarg per a un empresari, a l'estar des del 8 de maig de 1995 al 14 d'abril de 1996. Emiliano Revilla, propietari de Chorizos Revilla, també va patir un llarg captiveri a l'estar 249 dies en poder d'ETA. Va ser alliberat després de pagar un rescat.

Notícies relacionades

En la llarga llista d'empresaris segrestats i assassinats per ETA figuren Javier Ibarra i Bergé, conseller del Banco de Vizcaya, assassinat després del segrest (1977) i Ángel Berazadi el 1976.

L'últim empresari segrestat va ser Cosme Delclaux, fill del president de Vidrieres d'Àlaba, des de l'11 novembre de 1996 fins a l'1 de juliol de 1997. També van ser segrestats el propietari d'Avidesa, Luis Suñer (1981) i els industrials bascos José Lipperhide i Saturnino Orbegozo, tots dos el 1982.