829 morts en 43 anys

L'atemptat perpetrat en un Hipercor de Barcelona el 1987, que va causar vint-i-un morts, és el més sagnant de la història d'ETA. Però altres accions també són recordades pel seu especial acarnissament, com el de la casa quarter de la Guàrdia Civil a Saragossa (1987, onze morts, cinc nens entre ells); la casa quarter de Vic (nou morts el 1991, quatre nens); o la plaça de la República Dominicana a Madrid (12 guàrdies civils morts el 1986). Són els més massius d'un llarg degoteig d'accions que han cusat 829 morts (vegeu la llista) i milers de ferits i damnificats.

L'atemptat políticament més significatiu d'ETA  va ser l'assassinat a Madrid de l'almirall Luis Carrero Blanco, president del Govern i peça clau del règim de Franco, el 20 de desembre de 1973. 

ETA va intentar repetir l'operació el 1995 amb un atemptat contra José María Aznar quan era líder de l'oposició, i del qual el polític va sortir il·lès pel blindatge del seu automòbil. 

Un any després, l'assassinat de Francisco Tomás y Valiente, magistrat i expresident del Tribunal Constitucional, va provocar massives mostres de repulsa. Com també ho va fer l'assassinat de Ernest Lluch, el novembre del 2000.

 

CRONOLOGIA

27 de juny 1960.- La nena de 22 mesos María Begoña Urroz Ibarrola es converteix en la primera víctima mortal atribuïda a ETA. La seva mort es va produir per l'explosió d'una bomba en la consigna de l'estació de trens de Sant Sebastià (Guipúscoa). La banda sempre ha negat la seva responsabilitat.

7 juny 1968.- El guàrdia civil José Antonio Pardines es converteix en la primera víctima reconeguda per ETA, i el seu assassí, Sabin Etxebarrieta, en el primer etarra mort. La mort es va produir quan l'agent pretenia identificar dos membres d'ETA.

2 agost 1968.- És assassinat el comissari Melitón Manzanas, en el que es pot considerar com el primer atemptat planejat i executat per ETA.

20 desembre 1973.- ETA assassina a Madrid el president del Govern, almirall Luis Carrero Blanco.

13 setembre 1974.- Primer atemptat indiscriminat d'ETA a la cafeteria Rolando de Madrid. Tretze morts i 80 ferits.

3 gener 1977.- Posada en marxa de la campanya contra la central nuclear de Lemóniz (Biscaia). En total es produeixen 246 actes de terrorisme en què ETA assassina cinc persones i set dels seus militants van perdre la vida.

1980.- ETA comença una altra campanya contra persones que considera relacionades amb el món de la droga: 63 atemptats i 15 morts.

6 febrer 1981.- Assassinat, després de vuit dies segrestat, l'enginyer de la central nuclear de Lemóniz José María Ryan Estrada, inscrit en l'estratègia d'ETA per buscar suport social.

10 setembre 1986.- Assassinat de Yoyes, que va abandonar ETA en desacord amb la línia dura i que s'havia acollit a les mesures de reinserció social. S'havia instal·lat el 1985 a la localitat guipuscoana de Villafranca.

19 juny 1987.- L'explosió d'un cotxe bomba als magatzems Hipercor de Barcelona causa la mort a 21 persones i ferides a més de 40, l'acció més sagnant de la banda terrorista.

4 de març de 1991.- ETA assassina a València el delegat de la constructora Ferrovial a València, José Edmundo Casañ.

23 gener 1995.- Assassinat de Gregorio Ordóñez, president del PP a Guipúscoa.

19 abril 1995.- El president del PP, José María Aznar, surt il·lès d'un atemptat d'ETA amb cotxe-bomba a Madrid gràcies al blindatge del seu vehicle oficial. L'explosió va causar ferides a 16 persones, una de les quals va morir.

14 febrer 1996.- ETA assassina l'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Tomás y Valiente, al seu despatx de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid. 

12 juliol 1997.- ETA assassina el regidor del PP a Ermua, Miguel Ángel Blanco, després d'haver-lo segrestat 48 hores abans.

21 gener 2000.- ETA assassina a Madrid  el tinent coronel Blanco García, primer atemptat després de la ruptura de la treva.

8 agost de 2000 -- ETA assassina amb cotxe bomba José María Korta, president de la patronal guipuscoana Adegi.

21 novembre 2000.- Assassinat al garatge del seu domicili a Barcelona l'exministre socialista Ernest Lluch.

30 de desembre 2006.- ETA assassina dos treballadors equatorians, Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, a l'explotaar un cotxe bomba a la Terminal-4 de l'aeroport de Barajas.

1 de desembre de 2007.- ETA assassina els guàrdies civils Raúl Centeno i Fernando Trapero a la localitat francesa de Capbreton.

7 de març de 2008.- Assassinat a Arrasate-Mondragón (Guipúscoa) l'exregidor socialista Isaías Carrasco.

Notícies relacionades

Puigdemont insta a guanyar per evitar que Catalunya sigui «servil» al Govern

Sánchez demana un triomf «ampli» del PSC que doni «estabilitat» a Catalunya

30 de juliol de 2009.- L'explosió d'una bomba adhesiva col·locada als baixos del seu automòbil causa la mort a dos guàrdies civils, Carlos Saenz de Tejada i Diego Salvá, a la localitat de Palmanova, al municipi de Calvià, pròxim a Palma de Mallorca. Són les dues últimes víctimes mortals d'ETA a Espanya, fins ara.

16 de març de 2010.- Un policia francès mor en un tiroteig amb tres presumptes membres d'ETA que intentaven robar en un concessionari de cotxes a la localitat de Dammarie-lès-Lys, a prop de París. És l'última víctima mortal d'ETA fins al moment.