Primera esmena

Vegeu el videocomentari de la notícia a http://epreader.elperiodico.cat

Mentre les calculadores dels partits treuen fum per estimar quina fórmula electoral els resulta més favorable als seus interessos, els experts i la societat en general (més o menys indignada) comença a advertir-los que no estan entenent el missatge. Que pretenen començar la casa per la teulada o, més ben dit, blindar el sostre sota el qual refugiar-se sense canviar els fonaments del vell edifici. Sis experts en Ciència Política convocats per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per a un debat sobre la llei electoral coincideixen en una mateixa consigna: la reforma serà en va si únicament consisteix a modificar la fórmula que transforma els vots en escons. Una llei electoral és molt més, i la ciutadania, avui dia, reclama actituds polítiques clares a favor de la transparència a canvi de la seva més gran implicació en el sistema.

Els professors Josep Maria Vallès, Joan Botella, Eva Anduiza, Joaquim Colominas, Jaume Magre i Ana Sanz van interpretar la crisi de la política com el resultat d'unes dinàmiques partidistes atrofiades, endogàmiques, poc exemplaritzants. I com a mostra, la manera en què CiU i PSC han començat a negociar per enèsima vegada una llei electoral catalana inexistent en 32 anys. «Una llei de dos partits pactada a porta tancada en un despatx quedarà molt deslegitimada», afirma Sanz. Velles formes davant d'exigències de renovació. «El bon model serà el que serveixi per transformar el funcionament dels partits perquè aquests no l'acabin segrestant», sosté un escèptic Vallès, coneixedor dels racons de la política des que va ser conseller de Justícia.

«La fórmula és un element important, però no és l'únic mal, ni l'única solució», adverteix Colominas, que posa sobre la taula un dels grans retrets ciutadans als partits: a la gent se li demana molta participació un dia cada quatre anys, se li dóna les gràcies i fins a les següents eleccions. Davant d'aquesta tendència més que consolidada, la meta és la democràcia directa. O una combinació d'aquesta i l'actual democràcia representativa, que per Magre no és més que un «mite», d'acord amb les protestes ciutadanes. «L'una no substitueix l'altra. Necessitem les dues», defensa Anduiza.

VOLANT, FRE I ACCELERADOR / Incorporar els referèndums a la cultura política espanyola i catalana és una idea atraient. «Acabem de veure que a Itàlia se li pot esmenar la plana a un primer ministre, i això motiva la gent», argumenta Botella. Parafrasejant els experts suïssos -un altre Estat amb arrelada cultura consultiva-, Sanz resumeix amb una metàfora quin hauria de ser l'objectiu final d'una llei electoral: «En un país, el govern ha de portar el volant, però el poble ha de controlar el fre i l'accelerador». Arribats a aquest punt, el brainstorming està servit. Anduiza advoca per desdramatitzar les llistes obertes o desbloquejades, en què els electors poden marcar candidats de diferents partits. Només objecta que, segons com s'articulin, hi podria haver un tomb progressista o conservador a l'hora d'elegir els candidats.

Vallès es declara «indiferent» davant aquesta proposta perquè la considera innòcua en termes polítics. «A Suïssa tenen llista oberta i la participació no ha pujat», afegeix. En canvi, l'exconseller es pregunta si els ciutadans es podrien implicar en l'elaboració de llistes al marge dels partits. Sanz també posa pegues a les llistes obertes i recorda que aquest sistema és incompatible amb la paritat, ja que no garanteix la igualtat als parlaments.

Per contra, és partidària de gestos de compromís polític més senzills, com ara debats sectorials entre partits sovint, i no solament durant els 15 dies de campanya. Botella subscriu el plantejament i, en paral·lel, defensa una proposta que porta la seva firma en la iniciativa legislativa popular de Ciutadans pel Canvi: el Parlament acordió. Consistiria a augmentar o disminuir el nombre de diputats segons la participació, a manera de premi o càstig. Una altra idea, més famosa, és deixar escons buits per computar el vot en blanc, que, al rebutjar-se, afavoreix els grans partits. Magre discrepa a l'entendre que una cadira buida «no representa a ningú».

OBLIGACIONS LEGALS / «Fa falta un equipament expert del Parlament», reivindica Vallès, ferm defensor de les primàries com a mètode obligatori d'escollir els candidats de les forces polítiques. La limitació de mandats surt a la llum en boca de Sanz: «Hi ha personatges que fa massa temps que ocupen el mateix lloc i això s'hauria d'acotar per llei». Magre recorda que la majoria de diputats solen ser-hi una sola legislatura. La tempesta d'idees es completa amb una concreta exigència de transparència per part de Vallès: una llei que permeti al ciutadà accedir a qualsevol informació d'una Administració. A diferència del tòpic, «hi ha més informació de la que diem, però falta esforç».

De tot això, recorden els experts, als partits encara no se'ls ha sentit dir ni una paraula. CiU i PSC estan embrancats a desxifrar el sistema electoral alemany, que té tants adeptes. Tots sis coincideixen que l'alemany és un bon model, perquè combina, amb el doble vot, proporcionalitat i proximitat entre diputat i elector. Però avisen que és impossible calcarlo a Catalunya. Botella explica que la irregular distribució de la població fan inservibles les províncies i les comarques com a circumscripcions. El que s'ha de fer és trossejar el país. Colominas accepta el repte i advoca per agrupar o dividir comarques, si és necessari.

Notícies relacionades

Mor l’expresident d’Aragó Javier Lambán

Feijóo, des d’un lloc de comandament a Lleó, demana el desplegament de l’Exèrcit: «Estem en una crisi nacional i queda el pitjor»

MICROSISTEMES LOCALS / L'informe que van elaborar per al Govern un grup d'experts la legislatura passada proposava les vegueries com a circumscripcions, però ni tan sols aquestes macrocomarques (que CiU ha enviat a la nevera) se salven dels marcats desequilibris demogràfics. Malgrat tot, Botella assegura que el sistema actual català allunya massa representant i representat, però garanteix un alt grau de proporcionalitat, a diferència del que passa amb la llei espanyola.

Sanz es distancia de la germanofília i insisteix pel que fa als seus recels amb els grans partits: «És sospitós que solament estiguin parlant del sistema alemany». I és que aquesta fórmula sol generar parlaments bipartidistes. Potser per aquest motiu, reclama gosadia. «Fa falta inventar un model, no copiar-lo». El que puguis fer o somiar, posa't a fer-ho, va dir Goethe. Per cert, alemany.