Un periquito a l'Ecuestre

Compartir taula amb el president del senat del Círculo Ecuestre, Antonio Gámiz Maristany, confirma que les simplificacions no sempre ajuden. Catedràtic d'Enginyeria retirat, promotor i expert en finances a Andalusia, de 71 anys i amb 13 fills, amb americana de quadros de bon tall i pianista vocacional, és de complicitat ràpida:«Jo esmorzo llegint EL PERIÓDICO».Un conservador dels d'abans, a joc amb el centenar de socis del cercle (1.800 afiliats) que van assistir ahir a un nou col·loqui electoral, després dels celebrats amb Xavier Trias i amb Jordi Hereu. ¿Per què no ERC i ICV? Resposta del club:«Se'ls va convidar a les anteriors eleccions i no van venir».

Compartien taula amb Gámiz i Borja García-Nieto, president de l'Ecuestre, Alfonso Maristany, Enrique Lacalle, Pedro Pablo Rodés i Xabier Añoveros. Tots van estar atents als comptes «segurs» d'Alberto Fernández Díaz i el secretari general del PPC, Jordi Cornet. Van donar per fet que CiU només podrà pactar amb ells:«No faran res sense nosaltres».

Cavalcar a casa

En la presentació del col·loqui àpat (cuscús, lluç al pil-pil i amanida de fruites), García Nieto va apel·lar a l'actitud oberta del cercle per escoltar els candidats. I va presentar Fernández Díaz com un antic company als jesuïtes de Sarrià que de jove destacava en els esports, portava la contrària«i es va fer periquito» (de l'Espanyol).

L'alcaldable sabia que cavalcava com a casa i, sense apartar-se gens ni mica dels temes més polèmics, va travar el discurs com qui canta temes en una oposició. Va explicar la història de dues ciutats amb els seus exemples,«la dels turistes i la dels residents, la cortesa i la incívica, la dels joves i la dels envellits de la quarta edat». Vol una sola ciutat encapçalada per«emprenedors amb sentit social».En aquest punt, va planificar l'educació jesuítica de l'època del pare Arrupe, citat al principi per García Nieto. Arguments reiterats de Fernández Díaz:«El meu discurs no és implacable sinó nítid», sobre la immigració;«Hi ha massa empreses públiques», sobre el futur municipal.

Els comensals van reclamar mà dura per a les bicicletes que van per les voreres i suport a les pimes. El més celebrat: la petició que tornin els serenos i la denúncia, amb humor, del dèficit fiscal municipal que perjudica els barris de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Gràcia.

Respostes d'adorn:«Jo sóc previsible; Trias, no»,en al·lusió al pacte CiU-PSC quan li van recordar que«avui governa a la Generalitat qui va anar al notari per no pactar amb el PP».La guinda:«La millor política social és l'ocupació».¿A partir del

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català

El Govern esperarà les eleccions per dissociar el fiscal de l’Executiu

23-M, la direcció nacional imposarà els pactes que convinguin per encarar les generals?«No saben el que és el PP de Barcelona».

De tornada a l'activitat habitual, avui parla al cercle el conegut arquitecte sostenibilista William McDonough, impulsor del principi cradle to cradle(del bressol al bressol). El dia 25, l'etnògraf Sydney Possuelo, sobre les tribus invisibles de l'Amazones. Fernández Díaz no es va sentir al·ludit pels temes. Està segur que dilluns no tornarà a l'anonimat i que serà ben visible.