¿Però qui assessora el president Mas?

Desenes de milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona contra les retallades en polítiques socials anunciades -i aplicades- pel Govern de la Generalitat dintre de el seu programa de contenció del dèficit. Una primera constatació: el protagonisme de la protesta no va ser dels partits polítics de l'oposició, sinó dels sindicats i dels moviments socials, oenagés i associacions de pares d'alumnes, entre d'altres. Famílies amb fills petits i bebès van acompanyar personal sanitari, mestres, funcionaris diversos, sindicalistes i els progres de sempre que no han estat païts pel sistema.

Els partits van tenir una presència marginal: poquíssimes banderes del PSC, unes quantes més del PSUC i, especialment, de grups extraparlamentaris. Només dos partits van desfilar darrere d'una pancarta pròpia, ICV i ERC, ambHerrera,MirallesiGomà, per una part, iRidao,PortabellaiTardàa l'altra. Els socialistes, que no havien estat vistos en les protestes del 2010 contra la reforma laboral i de pensions del Govern del PSOE, van ser tan discrets que cap dels seus dirigents més coneguts es va deixar veure, ni tan sols «a títol personal» com havien anunciat.

Afortunadament per a ells, perquè no hi van faltar les pancartes poc amables contra l'alcaldeHereui la seva regidoraEscarp, que portaven bombers i altres funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona. I la marxa la tancava una gran pancarta amb el lema «Zapatero: paga», sense firma, però els portadors de la qual lluïen emblemes de CCOO, que al·ludia òbviament al fons de competitivitat. I una curiositat: una bandera vermella i groga va onejar al costat d'una multitud de senyeres, les inevitables estelades i les tricolors ensenyes republicanes.

El Govern de la Generalitat i la dirección de CiU s'equivocaran si pretenen desacreditar la mobilització que va tenir lloc ahir i dies enrere atribuint-les a interessos electoralistes de l'oposició. Per descomptat que a l'esquerra l'afavoreix el clima de contestació a la política socioeconòmica liberal del Govern d'Artur Mas, i que per als socialistes en particular aquest moviment s'ha convertit en el principal agafador per frenar l'ascens electoral de la centredreta nacionalista, però les arrels de la protesta són més profundes i menys instrumentals.

Perquè cap administració, de dretes, de centre o d'esquerra, pot convèncer fàcilment la població del fet que l'única solució per poder combatre la crisi econòmica és la medicina de cavall de retallar drets i serveis socials i les mesures d'ajust financer que ofeguen el creixement i amb ell la creació d'ocupació.

Notícies relacionades

Els efectats per la retallada clamen a un Mas inflexible

Només Iniciativa i ERC van incloure la protesta al seu pla de campanya

Sobretot quan es comet l'error garrafal d'acompanyar la tisora en polítiques socials amb decisions que van destinades a afavorir a les classes socials més afavorides, com és el cas del Govern català: supressió pràcticament total de l'impost de successions, promesa de fer el mateix amb el de donacions i l'anunci de millorar l'IRPF per a les grans fortunes. Tota una provocació.

¿Però qui assessoraMas?