A favor
La veu dels sense 'lobby'
Aquest cap de setmana hi ha convocades diverses mobilitzacions que tenen com a element comú la resposta social a les polítiques d'ajust. A Catalunya, les anunciades retallades en l'accés a drets socials bàsics han generat un ampli rebuig entre els professionals dels serveis públics i també en un bon nombre d'organitzacions socials. En aquestes circumstàncies acostuma a aparèixer el debat sobre la legitimitat i utilitat de les mobilitzacions.
La crisi obliga els governs a adoptar mesures d'ajust fiscal, però això no significa que existeixi un únic camí. L'equilibri fiscal s'aconsegueix actuant per la via de les despeses i també dels ingressos. I en matèria fiscal, ja plou sobre mullat.
Durant la dècada màgica es va reduir significativament la fiscalitat sobre el capital, al mateix temps que s'augmentava sobre els salaris i el consum. Amb la crisi ja iniciada, a Espanya es va fer desaparèixer l'impost sobre el patrimoni. I ara, a Catalunya, el Govern planteja com a inevitables les retallades socials, alhora que anuncia la gairebé total desaparició de l'impost de successions que, en la seva regulació actual, afecta únicament el 6 % de la població.
La ciutadania percep que les mesures d'ajust no són equilibrades pel que fa al repartiment dels esforços i poden acabar generant més desigualtat. A més, apareixen indicis que no només es tracta de mesures transitòries, sinó de reformes estructurals. I que s'està aprofitant la crisi per adoptar polítiques que no tenen res a veure amb la solució dels problemes i en canvi tenen molt a veure amb imposar determinades concepcions sobre el paper dels serveis públics.
Copagament encobert
Resulta evident en el terreny sanitari, en el qual el Govern català no oculta el seu objectiu de transferir el cost del finançament de determinades prestacions sanitàries a l'àmbit de l'assegurament privat. O en l'educació, on tot apunta a un reforçament del sector privat en detriment del sector públic, com pot passar amb la desaparició de la sisena hora, i a l'augment del copagament encobert per part de les famílies (concert educatiu).
Notícies relacionadesÉs aquesta percepció d'injustícia social la que legitima les mobilitzacions. A més de legítimes, les mobilitzacions poden ser d'utilitat. No només per la seva capacitat d'incidència en les decisions del Govern català. També perquè poden servir per canalitzar la indiferència o la resignació cap a la indignació i la implicació social en el futur de les polítiques.
Això interessa no només els convocants d'aquests actes, sinó tota la societat, en la mesura que reforça la democràcia i pot evitar el risc de postures populistes o berlusconianes com els que s'estan produint en altres països europeus. És cert que hi ha mecanismes que poden ser més directes i eficaços per influir en les polítiques. Però no tots els sectors socials tenen a mà la possibilitat d'exercir delobbycontra el poder. I, per a ells, la mobilització en forma de manifestacions o vagues és legítima i pot ser útil.
