¿El conservador és apolític?

La restitució a Bildu en els seus drets polítics per part del Tribunal Constitucional era una possibilitat fefaent i un risc per a la unitat de criteri de la judicatura. Però el Constitucional no ha sotmès aquesta unitat de criteri a una tensió diferent de la que la va sotmetre la sentència original de la Sala del 61 del Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional ha decidit sobre Bildu amb el mateix criteri que el 2009 es va pronunciar sobre Iniciativa Internacionalista. Va establir doctrina en aquest cas amb un criteri garantista que exigia molt més que l'indici subjectiu centrat en les persones que formen les candidatures, i la majoria de la Sala del 61 haurà de preguntar-se per què no la va tenir en compte. Igual que la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat hauran d'explicar per què van renunciar a argumentar basant-se en els criteris objectius que determinen els autèntics indicis de successió o continuïtat -a saber, la simultània similitud d'estructures, finançament i posicionament enfront de la violència-. Encara que em temo que la resposta sigui òbvia: no n'hi havia en el cas de Bildu i tampoc no n'hi havia en el de Sortu, com es va encar­regar d'establir el vot discrepant a aquella il·legalització també pendent de recurs davant del Constitucional.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

La ciència jurídica afronta un ambient hostil marcat per la ficció. Informes policials carregats d'inexactituds temporals, traduccions deficients, identificacions personals palmàriament errònies i una negació dels contraindicis a l'empara de l'alarma social induïda. S'ha constituït una opinió pública formada en una deriva gens edificant que argumenta que la virtut no està en el dret objectiu sinó en la preservació d'una interpretació subjectiva de la realitat política. Aquesta flama s'alimentava ahir amb titulars guerracivilistes sobre la suposada derrota d'Espanya per les decisions de la magistratura. ¿No hauria d'aixecar la veu també ara el Consell General del Poder Judicial?

Ficció també és el discurs sobre la majoria no qualificada del Tribunal Constitucional per exigua i polititzada. ¿Per què és exigua una majoria del 54,5% del ple del Constitucional i no la del 56,25% de la Sala del 61 del Tribunal Suprem? ¿Fins on sobrequalifiquen la segona els seus decimals? I si avui analitzem la decisió de la majoria progressista del Constitucional és perquè ahir es va imposar la conservadora del Suprem. ¿Dubtava algú sobre el sentit condemnatori de la ponència de Francisco Hernando abans que ni tant sols analitzés els recursos? No deu ser per apolític. La pugna sobre la doctrina està ideologitzada però, ara per ara, la qualitat i el rigor han estat del costat més garantista.