Hereu no esperarà «de braços plegats» que Montilla el nomeni candidat

No hi ha temps per a un impàs. Jordi Hereu va deixar ahir ben clar als esmorzars de Tribuna Primera Plan@, que patrocina EL PERIÓDICO, que la resistència del primer secretari del PSC, José Montilla, a recolzar la seva candidatura a la re-elecció no farà variar gens ni mica el seu pla preestablert, orientat a oferir una visió renovada d'un model de ciutat fins ara exitós però que s'ha d'actualitzar. «Compto amb el suport dels companys del partit» va dir a l'Hotel Palace (antic Ritz) davant unes 300 persones en referència a la militància i direcció de la federació de Barcelona -infanteria fidel de l'alcalde-, i va afegir que no es quedarà «de braços plegats» i treballarà «per obtenir el suport de la direcció nacional». Va reivindicar que era l'«alcalde» i que manté intactes les seves il·lusions, cosa que motiva que segueixi endavant amb els seus plans.

Hereu es va presentar al fòrum amb la intenció explícita de contextualitzar el model de ciutat fins ara vigent, un model d'èxit i que, de cap manera, va dir, és un atribut natural de la ciutat. «Les preexistències de Barcelona són els dos rius, la muntanya i el mar», va ironitzar l'alcalde per simbolitzar que la idea de ciutat que avui sembla transversal i estesa fins a l'últim porus de l'urbs, basada en una especial consideració i dignificació de l'espai públic i en el treball conjunt de l'administració amb el sector privat per aconseguir noves vies de riquesa, no és en veritat una cosa que «sigui donada» a la metròpolis sinó el resultat de la gestió del seu partit al capdavant de l'ajuntament durant els últims 32 anys.

«Aquest model de ciutat no és fruit de la casualitat, no ha sortit de manera natural sinó que és un projecte col·lectiu que ha desenvolupat un govern d'un color», en referència al PSC, va clamar l'alcalde davant la concurrència que omplia el saló de l'hotel. La convocatòria va generar tanta expectació que es van haver d'habilitar altres espais perquè els assistents ho poguessin seguir a través de pantalles de televisió.

LA LLISTA D'HEREU/«A Barcelona s'han fet 45 guarderies en aquest mandat, s'han construït 10 fàbriques de creació artística, s'atén 50.000 persones grans, s'ha convertit la ciutat en la capital europea de l'accessibilitat, es tira endavant el projecte de la Sagrera i el de l'Hospital de Sant Pau per casualitat», va enumerar l'alcalde. Com a exemple palmari del que s'ha fet a Barcelona, Hereu va escollir la Ciutat Meridiana, «un barri que en altres latituds tindria tots els números de ser una banlieue», un gueto d'immigrants, i on, per contra, s'han fet obres de primera magnitud de caràcter urbanístic i social, «com la nova biblioteca».

L'equació, doncs, estava plantejada. Un canvi de partit al capdavant de l'alcaldia suposaria una pèrdua d'aquest model que avui, «en la pitjor crisi dels últims 70 anys, presenta una solvència i una solidesa que permeten afrontar el futur amb il·lusió i confiança», va afirmar l'alcalde. Un projecte de ciutat europea que uneix «el progrés econòmic amb la recerca de l'equitat social i les oportunitats».

Hereu es va mostrar en aquest punt contingut, i no va anomenar qui creu que és la principal amenaça, CiU. Però va quedar clar que es referia als nacionalistes. Una federació amb la qual Hereu no vol remuntar-se als anys 80 i vol evitar les friccions per la qüestió metropolitana, o més en genèric, l'eterna pugna Barcelona-Rerepaís. I com que el moviment es demostra caminant, Hereu va rendir honors a qui serà el pròxim president de la Generalitat: «Barcelona es posa a disposició del país per encarar la crisi», va dir a l'inici de la seva intervenció.

POSSIBLE CARA A CARA AMB TRIAS /Això sí, pel que fa al debat de les idees, Hereu es va mostrar obert a participar en un cara a cara amb Xavier Trias, líder municipal de CiU, per dilucidar i explicar als barcelonins quin model de ciutat confronta cadascú.

L'episodi estrany del matí es va produir quan se li va preguntar a l'alcalde si veient els resultats que ha tingut en la seva gestió la decisió de governar en minoria, només amb ICV-EUiA, perquè Esquerra va rebutjar completament tornar a unir forces amb qui fins llavors havien estat els seus socis, repetiria, en cas de victòria, la fórmula. I si estava disposat, en cas que la suma de les esquerres no aconseguís la majoria, a plantejar-se sumes alternatives que passessin per CiU. Clar i català, si descartava o no l'anomenada sociovergència.

La resposta textual (vegeu-la a www.elperiodico.cat) va ser:

« Anirem a buscar majories. Crec en un govern de progrés a la ciutat de Barcelona liderat pels socialistes. Si no es pogués donar, jo no descarto altres escenaris, perquè, en tot cas, sí que crec que la majoria és un principi important». Més clar, l'aigua.

Notícies relacionades

Barcelona treu pit per la seva gestió de la immigració

Hereu, l'hora de la veritat per al PSC

Un parell d'hores després, l'equip de Jordi Hereu va puntualitzar les declaracions. El que havia volgut dir l'alcalde, pel que sembla, era que «descartava CiU de qualsevol pacte electoral després de les eleccions municipals del maig».

INCENDI MUNICIPAL /Amb tot, la flama ja havia pres. Així, els socis ecosocialistes, en concret el seu líder Ricard Gomà, van advertir al PSC que era un «seriós error especular amb un pacte amb la dreta». Mentrestant, a l'altre costat de l'arc consistorial, Alberto Fernández Díaz va afirmar que el PSC i CiU «ja practiquen la sociovergència a l'àrea metropolitana i han pactat assumptes com la requalificació del Miniestadi i els plans d'acció als districtes de l'Eixample i les Corts.