aplicació de la normativa de convivència

Barcelona treu pit per la seva gestió de la immigració

Fa un any i mig que la ciutat nega l'arrelament als 'sense papers' íncívics

1
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ
BARCELONA

L'alcalde Jordi Hereu s'ha vanagloriat sempre del «model Barcelona» de gestió de la immigració, als seus ulls tan allunyat dels fallits patrons seguits en altres grans urbs europees. Ahir va aprofitar la seva intervenció en el fòrum Primera Plan@ per insistir en els bons resultats de la seva aposta per la interculturalitat, si bé va reivindicar la seva mà dura quan toca. «Fa anys que fem informes d'arrelament, en alguns casos negatius. Una persona que distribueix llaunes ho sap perfectament», va advertir Hereu quan se li va preguntar si comparteix la recent petició de la també socialista alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, d'un paper «determinant» en els arrelaments i les reagrupacions per poder vetar els incívics.

Malgrat que Hereu va insistir que «la història demostra que el reagrupament familiar té efectes positius per a la ciutat» i va assegurar que «la convivència millora amb el reagrupament», la capital catalana està fent, des de l'estiu del 2009, part del que l'alcaldessa de l'Hospitalet reclama. És a dir, que nega l'arrelament

-informe imprescindible per aconseguir els permisos de residència, necessaris per tramitar el reagrupament familiar- als considerats incívics, un fet en el qual la ciutat és pionera gràcies a l'ordenança. Des d'aquella data, el consistori vincula l'emissió d'un informe favorable al compliment de la normativa. Així, a tota persona irregular que tingui quatre sancions o més se li nega automàticament.

Notícies relacionades

68 INFORMES DESFAVORABLES / Des que es va posar en marxa aquesta mesura fins al novembre passat, Barcelona ha obert 8.780 expedients d'arrelament, dels quals 68 han estat desfavorables per aquest motiu. Les sancions més freqüents són la venda ambulant il·legal d'aliments i begudes, mètode de supervivència al qual recorren molts sense papers -això explica l'al·lusió als llauners-, el consum d'alcohol a l'espai públic en envasos de vidre o llauna, la col·laboració en venda ambulant no autoritzada, el llançament d'envasos de begudes a la via pública i les faltes per orinar a l'espai públic.

Més informació a la pàgina 25