PSOE, capital L'H

A micròfon obert, els principals dirigents del PSOE diuen que no, que de cap manera, que les eleccions catalanes, amb l'hecatombe de vots socialistes que va comportar, no han suposat cap termòmetre per analitzar el que passarà en les eleccions municipals del mes de maig, però la veritat és que el que va passar aquest diumenge pot ser l'antesala dels comicis de l'any que ve. Si els socialistes sortissin derrotats a Barcelona i Sevilla, la seva presència en els governs de les principals ciutats espanyoles seria pràcticament residual. De fet, cap dels quatre municipis més poblats, perquè pocs dubten que el PP repetirà el seu triomf del 2007 a Madrid i València, estaria en mans del partit de José Luis Rodríguez Zapatero. En cas que es confirmessin els seus pitjors auguris, el PSOE s'hauria de consolar amb l'Hospitalet de Llobregat com a principal localitat catalana i amb Saragossa com la plaça més important de la resta d'Espanya, davant de Palma de Mallorca i de Las Palmas de Gran Canaria. I aquestes dues últimes ciutats insulars també podrien haver de dir adéu a l'Administració socialista.

Hi ha por. Els socialistes, més que Sevilla, tenen por de perdre Barcelona. En primer lloc, perquè després del franquisme, des del 1979 fins avui, els quatre alcaldes que ha conegut el consistori de la capital catalana han estat sempre del mateix partit: el PSC. La ciutat andalusa, en canvi, ha estat governada pel Partit Andalusista en dues ocasions (del 1979 al 1983 i del 1991 al 1995) i pel Partit Popular en una (entre el 1995 i el 1999). El segon motiu no té res a veure amb el passat, sinó amb el futur. Fonts de Ferraz, el carrer que alberga la seu central del PSOE a Madrid, consideren que tenen moltes més possibilitats de repetir a Sevilla que a Barcelona. Els seus arguments no deixen en bon lloc Jordi Hereu.

Notícies relacionades

Els alcaldes del PSC exigeixen una treva en la batalla per la successió

La C, la S i la P del socialisme català

El canvi de candidat

Hi ha una cosa, segons la cúpula socialista, que uneix l'alcalde de Barcelona amb Alfredo Sánchez Monteseirín, el seu homòleg a Sevilla: tots dos estan molt mal considerats pels ciutadans dels seus municipis. Però si el prestigi d'Hereu és baix, el de Monteseirín ho és encara més. Però aquest no es presenta a les eleccions (el candidat serà Juan Espadas, exconseller de Vivenda de la Junta d'Andalusia) i tot fa pensar que el barceloní, sí. El sevillà ha estat defenestrat pel partit. La seva renúncia ni tan sols va ser anunciada per ell mateix, sinó pel president de la seva autonomia, José Antonio Griñán. El cas d'Hereu és diferent. Ni ell està disposat a fer un pas enrere ni el PSC està disposat a rellevarlo, segons la versió de Ferraz. I això, raonen al PSOE, fa que sigui més fàcil perdre Barcelona que Sevilla. A l'Hospitalet de Llobregat, en canvi, les coses pinten bastant millor.