CiU guanya per la caiguda d'ERC

D'aquí 13 dies, Convergència i Unió guanyarà les eleccions catalanes amb autoritat pujoliana. És la predicció del Baròmetre del GESOP per a EL PERIÓDICO. El globus aerostàtic en què viatja Artur Mas des de fa mesos encara vola a gran altura, tot i que és cert que des de l'anterior sondeig del mes d'octubre ha perdut una mica d'aire. Guanya crèdit la teoria que CiU havia greixat la seva maquinària electoral abans de l'estiu amb el convenciment que les eleccions se celebrarien el 24 d'octubre. José Montilla va descol·locar els seus adversaris i va decidir estirar la legislatura fins a la frontera de la legalitat, però el benefici obtingut, vista l'enquesta, és irrisori. CiU té a l'abast de la mà entre 62 i 63 diputats (en puja 14 des de les eleccions del 2006) i el PSC es pot veure amb un encongit grup d'entre 31 i 32 escons, cinc menys que en l'actualitat. Les xifres no quadren. La caiguda del PSC no és equivalent a la pujada de CiU. La clau és la possible ruïna electoral d'Esquerra Republicana. El baròmetre llança diversos avisos molt seriosos a Joan Puigcercós.

ERC demana en aquesta campanya als seus simpatitzants que vagin a les urnes el pròxim 28-N per evitar, entre altres mals, que el PPC sigui la tercera força política del Parlament. L'estimació de vots de l'enquesta és que, a l'hora de la veritat, Esquerra pot arribar a ser la cinquena força de la Cambra catalana, un lloc per darrere d'ICV-EUiA. Els ecosocialistes, no en va, ja sigui perquè han estat el soci més criticat del tripartit des de l'oposició o per mèrits propis, tenen a aquestes altures de la campanya el seu electorat correctament mobilitzat. La seva fidelitat de vot és del 57,8%. No arriba a les bones xifres de CiU (78,6%), però són més que satisfactòries si es compara amb la fidelitat de vot del PSC (47,4%) i, en especial, amb la d'Esquerra Republicana, un misèrrim 29,3%. Només un de cada tres votants republicans expressa a l'enquesta el seu desig de repetir. Si, al seu dia, ERC va ser fonamental per edificar els dos tripartits, el 28-N pot ser crucial per trobar les claus del retorn de la política catalana a esquemes més propis dels anys del pujolisme.

ABANS MAS QUE PUIGCERCÓS / Al llarg de la legislatura que ara s'acaba, Puigcercós ha posat fi en gran mesura a les cròniques dissidències internes que sempre han afectat Esquerra. Se'n va anar Joan Carretero, Josep-Lluís Carod-Rovira es va retirar del pols i figures menors com ara Uriel Bertran han decidit abraçar la causa de Joan Laporta. Però una cosa és la militància i l'altra els votants. «Dels polítics que li llegiré, ¿quin preferiria com a president de la Generalitat?». És una de les preguntes que va realitzar el GESOP. Entre els enquestats que el 2006 van votar ERC, els que avui preferirien Mas com a president superen els que es decantarien per Puigcercós (26,1% contra 21,7%). No només això, un 19,6% voldria que el futur cap del Govern fos o Carretero o Laporta.

Segons el baròmetre electoral, la desfeta del pal de paller de l'independentisme és notable, ja sigui perquè CiU ha sabut coquetejar intel·ligentment amb els partidaris de la secessió i ha cobert bé aquest flanc, ja sigui perquè defensar que Catalunya ha de ser un Estat és incompatible, per als afins a aquest projecte, amb el fet de pactar amb el PSC. La qüestió, no obstant, és que aquest daltabaix no ha d'eclipsar les altres dades interessants que pronostica l'enquesta. El més important, potser, és que el PSC pot tenir el grup parlamentari més petit de la seva història des de la recuperació de la democràcia. 33 escons va aconseguir el 1980. 34, el 1995. La forquilla d'entre 31 i 32 prevista per d'aquí 13 dies serà un cop dur per al PSC, però, sobretot, si arriben a la conclusió, com els responsables de l'estudi demoscòpic, que un de cada cinc votants socialistes del 2006 no veu amb mals ulls que Mas sigui el seu president,i que potser una part d'aquests acabin votant el líder de CiU el 28-N.

APROVAT INAPEL·LABLE / De fet, una de les revelacions més interessants de l'enquesta no és només que Mas sigui l'únic candidat que aprova en nota (obté un 5,6 i Montilla, un 4,8), sinó que, a més, ho fa sense suspendre pràcticament cap examen. Només els simpatitzants d'ICV-EUiA li atorguen una nota per sota de cinc (4,2). La resta el puntua per sobre de cinc. Tenint en compte aquestes dades, resulta evident que, durant la campanya electoral en curs, Mas és impermeable a tota estratègia que tingui com a objectiu despertar por a la victòria del líder de la dreta catalana. Per aquesta banda sembla invencible.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L'altra esperança dels socialistes fa un any era que el Parlament de la novena legislatura fos més o menys com la Xina dels Regnes Combatents, tan fraccionat que la majoria còmoda i en solitari fos impossible. Al final pot ser que l'única coincidència amb aquell convuls període de l'orient llunyà sigui només la xifra, set.

No només Ciutadans sembla que té garantida i, fins i tot, augmentada la seva presència al Parlament, sinó que es manté, amb un suspens creixent, la possibilitat que la Solidaritat Catalana de Laporta aconsegueixi dos escons. Així doncs, serien set els partits presents a la Cambra catalana, però un d'ells, CiU, amb un exèrcit tan poderós que permetria governar el seu emperador Mas sense sobresalts si sap teixir bé la seva política diplomàtica.