L'aranès ja és la tercera llengua oficial de Catalunya

El Parlament ha aprovat avui la llei que converteix l'aranès en la tercera llengua oficial de Catalunya, juntament amb el català i el castellà, i en l'idioma d'"ús preferent" a la comarca pirinenca de la Vall d'Aran. La norma ha estat aprovada per àmplia majoria gràcies als 117 vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA davant els 17 vots en contra de PP i Ciutadans (C's).

Amb l'aprovació es compleix l'article 6.5 de l'Estatut, que estableix que "la llengua occitana, anomenada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya". El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, encarregat de presentar el projecte, ha destacat que la llei permetrà donar "a l'occità una protecció que no ha tingut mai".

Carod ha recordat que al llarg de la història aquesta llengua ha estat "perseguida" o sotmesa a l'oblit, i per això s'ha felicitat que Catalunya sigui un dels pocs territoris a la Unió Europea i l'únic dins Espanya que reconeix tres llengües oficials.

La llei aprovada avui reconeix, protegeix i promou l'aranès, regula la seva oficialitat a tot el territori català i el seu ús a les institucions pròpies de la Vall d'Aran, i preveu la creació de l'Institut d'Estudis Aranesos, un organisme independent que s'encarregarà de fixar les regles.

PP i Ciutadans, en contra

Tant el Consell General de l'Aran i els ajuntaments d'aquesta vall pirinenca com la Generalitat hauran d'utilitzar aquesta llengua en les relacions amb els ciutadans aranesos.

De fet, l'aranès serà llengua d'ús "preferent" en totes les institucions araneses, així com als mitjans de comunicació, les escoles i la toponímia de la comarca. Aquesta referència a l'ús "preferent" de la llengua ha estat esgrimida per PP i C's com a màxim argument per posicionar-se en contra de la llei.

El diputat popular Rafael López ha subratllat la importància que concedeix el seu partit a l'aranès, però ha lamentat que s'utilitzi la Vall d'Aran per "desacatar" la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que va anul·lar un precepte que al·ludia al català com a llengua d'ús preferent a Catalunya.

5.000 persones parlen aranès

Des de C's, Carmen de Rivera ha denunciat que, si el català no pot ser d'"ús preferent" a Catalunya, tampoc l'aranès mereix aquesta consideració al racó nord-occidental del Pirineu, i ha alertat que aquesta llei conduirà a la "imposició" d'un "règim sancionador" contra els que no utilitzin aquesta llengua.

Notícies relacionades

Detingudes tres persones a Castelldefels i Montcada per enaltiment del terrorisme gihadista

Roberto Villafáfila: "L’apagada no va ser per un sol error, sinó per fallades en cascada"

El Síndic d'Aran, el socialista Francesc Boya, ha deplorat aquestes crítiques i ha celebrat l'aprovació d'una llei que pot servir per salvar l'aranès, una llengua parlada per unes 5.000 persones i que es troba a la "unitat de vigilància intensiva".

Segons Boya, "no hi ha cap llengua que tingui possibilitats de sobreviure si no hi ha darrere un poder polític que la defensi". "Avui és un dia gran per a la Vall d'Aran", ha proclamat el Síndic d'Aran, que ha pronunciat tota la seva intervenció en aranès.