El PSC situa la sociovergència al centre de la contesa electoral

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, és un dels pocs dirigents del PSC que no han amagat mai la seva simpatia per la sociovergència, i ahir ho va tornar a demostrar quan, en una entrevista a TV-3, va confessar que no li faria res que el PSC governés amb CiU. La novetat, a diferència d'anteriors conteses electorals, és que el portaveu del partit, Miquel Iceta, el més autoritzat de tots per parlar en nom del partit, no només no el va contradir, sinó que va afegir que l'única aliança que els socialistes descarten és la d'un pacte amb el PPC. La condició que posen d'entrada, segons va subratllar Iceta, és que CiU renunciï a convocar un referèndum secessionista sense permís previ, i ara preceptiu, del Govern central.

Corbacho, per la seva part, va incloure com a requisit que Montilla es pogués mantenir en la presidència de la Generalitat. «No especularem abans de les eleccions amb cap escenari que no sigui aquest», es va limitar a afirmar després el portaveu del partit, que va recordar que és lògic que totes les forces aspirin que els seus respectius candidats arribin a president del país. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, únicament va recordar que, el 2006, els socialistes van rebutjar l'oferta de Convergència, mentre que el número dos dels democristians, Josep Maria Pelegrí, que ahir va actuar com a portaveu de la federació, va refusar especular sobre la política d'aliances. «La gent vol un Govern fort, monocolor», va assegurar Pelegrí. Fa uns dies, el número dos de CDC, Felip Puig, pronosticava que, a mesura que s'acostessin les eleccions, augmentarien les veus socialistes a favor d'un pacte amb els nacionalistes.

Fa quatre anys, les opinions dels dirigents del PSC eren molt diferents. El conseller Antoni Castells, a qui es considerava un defensor de la gran coalició, va declarar que no coneixia ningú del PSC que defensés la sociovergència. Un altre conseller, Joaquim Nadal, argumentava llavors que aquesta fórmula només funcionaria en casos i moments excepcionals, i que suposaria una contradicció respecte al sistema electoral. De fet, el 2006, Montilla va reclamar al PSOE que no abonés les especulacions sobre una sociovergència perquè només contribuïen a millorar les expectatives de Mas.

Notícies relacionades

Mas descarta governar amb el PSC, però obre la porta a acords puntuals

El PSC i les «pulsions separadores»

ELS SOCIS / A Esquerra i a ICV-EUiA els va faltar temps per sortir a criticar el seu encara soci de Govern. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, va proclamar que el 28-N els electors hauran d'optar entre dues alternatives: sociovergència o independència. Si es portés a terme el gran pacte, els republicans deixarien de tenir la clau del Govern, o sigui que després de gairebé vuit anys tornarien a l'oposició. Però que s'obri ara aquest debat també els pot afavorir perquè, segons Ridao, els ajudarà a captar els votants de CiU que aposten per un referèndum independentista, i «la base més catalanista del PSC» descontenta amb el PSOE.

El candidat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va criticar Corbacho perquè «la seva primera proposta» després d'anunciar la seva pròxima incorporació a la llista del PSC hagi estat voler traslladar a Catalunya «la sociovergència que ja retalla drets a Madrid». Els ecosocialistes també esperen que les especulacions sobre un gran pacte els permeti pescar vots al calador socialista.