El PSC i les «pulsions separadores»

E ls socialistes catalans ja han fixat la seva principal aposta de campanya per a les eleccions de novembre. Es tracta de presentar-les com una confrontació entre els projectes sobiranistes, subratllant-ne el que tenen d'aventura i concentrant-los en CiU, i la voluntat de reforçar els llaços amb Espanya, que representaria el PSC millor que ningú, millor que un PP bel·licós i excloent. El PSC demanaria el vot per evitar derives sobiranistes i per preservar els llaços polítics i sentimentals amb el projecte espanyol. Aquest és el sentit de les declaracions que ha fet el president Montilla com a candidat i del retorn i de les declaracions del ministre Corbacho.

Aquesta aposta, com totes, obre possibilitats per al PSC, però presenta alguns riscos. Si el principal problema del PSC és despertar un electorat adormit, l'estratègia és bona. Els discursos emocionals funcionen més que els de pura gestió. Hi ha una part important de l'electorat socialista que no està satisfeta amb la gestió del Govern tripartit, que no es creu -hi ha una vaga general pel mig- una dialèctica maniquea de dretes i esquerres, que recela de Rodríguez Zapatero i que podria decidir quedar-se a casa. Aquest electorat veu amb inquietud l'eclosió pública de l'independentisme i pot anar a votar per contrapesar-lo.

L'inconvenient de l'aposta, abans de les eleccions, és que descansa molt sobre una de les ànimes de l'electorat socialista. Més que mai, el socialisme català aniria a una campanya -en termes interns- monocolor.

Notícies relacionades

El PSC situa la sociovergència al centre de la contesa electoral

El PP considera Mas "el nou Ibarretxe"

Però els inconvenients d'aquesta aposta no són tan electorals com postelectorals. Presentar les eleccions catalanes com una confrontació sobre la independència els convé al PSC i a Esquerra, mentre que incomoda CiU. El PSC demana el vot per evitar la independència. Esquerra, per accelerar-la. El terreny de joc és bo per a tots dos i tots dos en poden treure rèdits electorals. Però, i l'endemà de les eleccions? Si els ha anat tan bé que estan en condicions aritmètiques de reeditar el tripartit, com ho explicarien als electorats respectius? Com podrien confluir en un mateix govern vots que han estat donats als socialistes amb l'encàrrec explícit de reforçar els llaços amb Espanya i vots que han estat donats a Esquerra amb l'encàrrec explícit de trencar-hi?

Certament, en política els problemes es resolen en fila índia. Per a PSC i Esquerra, el primer problema és combatre la tendència de les enquestes. Els de l'endemà de les eleccions són a hores d'ara molt llunyans. I en política es confia moltes vegades en els beneficis de l'amnèsia i que quatre anys en el poder donen instruments i oportunitats per fer que als propis electors els passi el disgust inicial.