La reina Peugeot

El cas de la monarquia espanyola és digne d'estudi. En un país on la ideologia monàrquica és marginal i amb una història recent, la del segle XX, en què la institució ha estat atacada de la mateixa manera per esquerra i dreta, el reiJoan Carles i la seva família tenen un suport gairebé unànime, més gran fins i tot que el d'altres reialeses de més tradició com la britànica. La raó s'ha de buscar en el pragmatisme ideològic que va impregnar la transició, en què l'objectiu principal era crear una arquitectura institucional estable, un edifici sòlid estrany als vaivens de la política i les urnes. ¿I què hi ha més estable que la monarquia, aquesta família-institució que simbolitza l'Estat i que té com a únic fi suportar el càrrec amb tota dignitat, és a dir, fer una renúncia explícita a la seva individualitat per encarnar un col·lectiu, i, per descomptat, garantir la descendència?

Es podrà objectar que és una figura anacrònica, que ningú al segle XXI hauria de renunciar a ser ell mateix per ser una institució, una cosa així com un androide amb unsoft-warepredeterminat, sense possibilitat de reprogramació, a qui la gent li diu: tu limita't a complir amb aquestes funcions i nosaltres et garantim la teva subsistència i la de la teva família perquè ens aguantis aquest entramat institucional que anomenem Regne d'Espanya, ja que no ens fiem dels polítics i preferim un autèntic professional. I la cosa funciona perquè és útil. Així, resulta que hi ha un senyor que durant tota la seva vida acumula contactes, obre portes i es relaciona amb altres persones-institució com ell, amb qui pot parlar d'Estat a Estat, comMohammad VI, i resoldre problemes. I a sobre garanteix l'estabilitat interna.

Perquè l'invent funcioni s'han de respectar unes regles. Aquestes no-persones i les seves famílies han de ser transparents, impol·lutes, d'una neutralitat a prova de bomba. I la resta, acceptar una sèrie de rituals. Així, els polítics opinen el dia 25 de desembre sobre el discurs del Rei i el president del Govern el visita a l'agost a Mallorca. Els mitjans informen d'això i de les activitats físiques del Monarca (esquí, vela) perquè del que es tracta és de deixar clar que la seva salut (i la de l'Estat) és bona.

Notícies relacionades

La frontera de la igualtat

El Marroc tolera un bloqueig d'aliments frescos per a Melilla

Per això resulta sorprenent que mentre el Rei trucava al seu col·lega marroquí, la seva dona, la Reina, es prestava a fer publicitat gratuïta de Peugeot al sortir de Miravent amb una unitat del seu cotxe elèctric. ¿Què en deuen pensar a Seat, la marca de referència espanyola? ¿I a Re-

nault, que planeja construir una planta de vehicles elèctrics a Espanya? Però, sobretot, ¿què en deuen pensar els ciutadans, que paguen la monarquia amb els seus impostos, del fet que un membre de la reialesa aprofiti la seva posició per rebre regals i fer-ne ostentació? La gent és pragmàtica, però no tonta.