La frontera de la igualtat

La reivindicació territorial sobre Ceuta i Melilla per part de les autoritats de Rabat és, no s'ha d'oblidar, l'escenari on Espanya i el Marroc representen un variat repertori de teatrals disputes en aparença menors. La invasió i reconquista de l'illot de Perejil seria el paradigma per excel·lència d'aquesta relació de veïnatge internacional tan singular. La nova obra en cartell també té el seu què. La creixent presència de dones al control policial de la frontera ha donat peu, com a mínim, a quatre incidents des del 16 de juny. És com si els avanços en matèria d'igualtat a Espanya es poguessin mesurar millor per com contrasten llocs de treball a contraclaror d'una altra cultura. Per una vegada, el PP i el PSOE van estar d'acord ahir. La presència de dones policia al pas melillenc és innegociable.

No en són gaires. Només n'hi ha nou a la plantilla de fronteres, composta per uns 100 agents. Però a les acadèmies de formació la seva presència és cada vegada més gran i, en conseqüència, també ho és al carrer. A Melilla, a més, no fan feines d'oficina. Són a la primera línia de control en un punt on, a primera hora del matí, hi pot haver unes 30.000 persones esperant el seu torn per passar a l'altre costat.

MOSTRES DE MENYSPREU / Un ciutadà marroquí va fer mitja volta amb el seu cotxe el 27 de juny només per no donar la documentació a una agent. Dos dies més tard, un altre home va ser detingut per ignorar amb menyspreu les instruccions que li va donar una policia. El 2 de juliol, una agent va rebre una bufetada d'un marroquí a la frontera. Va ser, no obstant, un precedent del 16 de juny el que va permetre intuir més clarament als comandaments de la frontera el conflicte a què s'enfronten: una policia va viatjar amb diversos dels seus companys a una reunió de treball en territori marroquí i la tornada va ser un calvari per a ella. Aquell dia va ser evident el que les autoritats policials marroquines senten pels avanços en matèria d'igualtat a Espanya.

Però el Marroc, lluny de reconèixer aquesta actitud davant les agents espanyoles, posa l'accent en el suposat tracte «abusiu» que, en les últimes setmanes, teòricament estan rebent els seus ciutadans a la frontera (sempre segons la seva versió) per part de la policia i la Guàrdia Civil. De fet, les autoritats marroquines han emès en menys d'un mes fins a cinc queixes formals per suposades agressions «racistes» de les forces i cossos de seguretat que dirigeix el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Tant s'ha tensat la corda que, dimecres passat, el Rei va decidir telefonar al monarca Mohammad VI per intercanviar impressions sobre els «petits problemes» que s'estan vivint a Ceuta i Melilla i, de passada, acordar la celebració d'una reunió informal pròximament.

La intermediació del cap de l'Estat davant el Marroc es va produir 24 hores després que Joan Carles hagués rebut, a Palma, el president José Luis Rodríguez Zapatero. I la gestióreialsembla no haver agradat gaire als conservadors, tenint en compte el que es va poder sentir ahir de boca d'alguns polítics del PP, entre ells el seu portaveu, Esteban González Pons. «No és exagerat dir que el Govern ha utilitzat en els últims dies el Rei com a ministre d'Afers Estrangers, amb què ha agreujat una situació que, per si mateixa, ja era bastant greu», va dir en declaracions a l'agència Efe. Una mica més prudent va ser el responsable d'Economia dels populars, Cristóbal Montoro, que va assenyalar que sota el seu punt de vista el Monarca ha fet «el que és correcte», malgrat que «és el ministre d'Interior, Rubalcaba, qui ha de donar explicacions del que ha passat al Congrés dels Diputats».

Ja a la tarda va sortir a la palestra informativa el portaveu del PP en Afers Estrangers, Gustavo de Arístegui, per fer un pas més en un assumpte del qual el principal partit de l'oposició vol treure rèdit: segons la seva opinió, l'Executiu no hauria de barrejar el Rei en una picabaralla d'aquestes característiques i, encara menys, mantenir un «vergonyant silenci» i fer «deixament» de les seves responsabilitats davant el Marroc. «No em sembla admissible sota cap terme que s'acusi de racisme les forces i cossos de seguretat», va assegurar. Aquest mateix camí argumental va ser recorregut pel president de Melilla, Juan José Imbroda, ja que va acusar els marroquins de «magnificar» els incidents i l'Executiu socialista de no ser prou «contundent».

Notícies relacionades

La reina Peugeot

El Marroc tolera un bloqueig d'aliments frescos per a Melilla

Amb tant de dit ficat a la llaga, el Govern de Zapatero es va veure obligat a reaccionar. Així, el vicepresident tercer, Manuel Chaves, va reclamar «prudència» als que demanen mà dura amb el Marroc i va subratllar que les relacions diplomàtiques no s'haurien d'utilitzar «políticament».

BLOQUEIG COMERCIAL / I mentre els polítics es perdien en el seu intercanvi de declaracions, els mitjans de comunicació marroquins seguien llençant més llenya al foc que, una vegada més, crema la sempre inflamable frontera dels dos estats. Tampoc hi van ajudar els cartells que van sorgir ¿del no-res? i que denigren la imatge de les agents espanyoles. Ni el boicot que van patir durant unes hores els mercats melillencs, que es van quedar sense els aliments frescos –fruites, hortalisses, peixos i mariscos– que habitualment reben diàriament de l'altre costat de la frontera. Ja a mitja tarda va arribar el subministrament. I la calma. A veure si dura.