TEXT CLAU PER A L'AUTOGOVERN

El Constitucional diu que el deure de conèixer el català no és "jurídicament exigible"

L'alt tribunal considera el català llengua d'ús "normal" en les instàncies públiques, però no "preferent"

2
Es llegeix en minuts
EFE

El Tribunal Constitucional (TC) ha establert en la seva sentència de l'Estatut que el deure de conèixer el català "no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat".

L'article 6.2 de l'Estatut assenyala que "totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les".

L'Estatut introduïa així el deure de conèixer el català a Catalunya, que s'afegia al deure conèixer el castellà marcat per la Constitució.

Recurs del PP

Aquest precepte era un dels que havia recorregut el PP com a inconstitucional, però finalment la sentència del TC estableix que l'article s'ajusta a la Constitució, encara que restringeix severament la seva interpretació per poder considerar-lo vàlid.

Segons el TC, "el fet que la Constitució no reconegui el dret a utilitzar les llengües cooficials diferents del castellà no impedeix que els estatuts d'autonomia garanteixin aquest dret. Una altra cosa és, no obstant, que també puguin exigir el deure de conèixer-les".

Aquest article, doncs, "seria inconstitucional i nul en la seva pretensió d'imposar un deure de coneixement del català equivalent en el seu sentit al que es desprèn del deure constitucional de coneixement del castellà".

No obstant, el TC obre la porta a considerar vàlid aquest precepte sempre que es faci una "interpretació diferent i d'acord amb la Constitució".

Deure individual

Per poder considerar-lo constitucional, no hauria de ser vist com un "deure generalitzat per a tots els ciutadans de Catalunya", sinó la "imposició d'un deure individual i de compliment obligat que té el seu lloc específic i propi en l'àmbit de l'educació" i en el de les "relacions de subjecció especial que vinculen l'Administració catalana amb els seus funcionaris, obligats a donar satisfacció al dret d'opció lingüística".

En canvi, la sentència sí que declara obertament inconstitucional una part de l'article 6.1, en concret la que establia que el català és la llengua d'ús "preferent" de les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya.

Instàncies públiques

Notícies relacionades

Segons el TC, és correcte considerar el català com a llengua d'ús "normal" en aquestes instàncies públiques, però no "preferent".

Tota llengua oficial és "llengua d'ús normal per i davant el poder públic. També, en conseqüència, ho és el castellà per i davant les administracions públiques catalanes, que, com el poder públic estatal a Catalunya, no poden tenir preferència per cap de les dues llengües oficials", argumenta el TC.