Artur Mas: «No parlarem de pactes, no caurem en l'error del 2006»

Artur Mas afronta la precampanya amb el repte de canviar el to que va mostrar CiU abans de les autonòmiques del 2006. Llavors va ser dur, ara és amable. En aquella campanya la federació nacionalista va optar per descartar un pacte amb el PP, ara els contempla tots, però no els comenta. La idea, traslladar il·lusió.

OLE THORSON

VICEPRESIDENT DE PREVENCIÓ D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT (PAT)

–Vistos els bons resultats en la seguretat viària, ¿vol continuar una política de control de les velocitats a les carreteres i autopistes de Catalunya?

–Control de velocitat, sí. Arbitrarietats, no. El que es fa a l’entorn de l’àrea metropolitana, als accessos a Barcelona, és una arbitrarietat. Límit de velocitat, sí, a tot arreu. Límits de velocitat variable, també, però a la baixa i a l’alça. És absurd haver d’anar a 80 km per hora en autopistes i autovies quan no hi ha trànsit i hi ha tres o quatre carrils. És una tonteria i és perillós. Una de les decisions que prendré és modificar l’obligació d’anar a 80 quilòmetres i la velocitat variable a la baixa, per tornar a uns límits de velocitat molt més racionals.

CAMILO TARRAZÓN

PRESIDENT EMPRESARIS DE CINES DE CATALUNYA

–¿Recolzarà el sector de l’exhibició amb una solució de consens per impulsar el cine en català?

–Seria l’ideal. Nosaltres volem parlar amb el sector, i hem començat a fer-ho, però no som el Govern, que és l’interlocutor principal. Estem clarament a favor que hi hagi més català al cine. La seva presència és ridícula. Em consta que el sector ha entès aquest fet i no se l’ha de criminalitzar com si fos refractari a augmentar el català. Una confrontació a mort no portaria res de bo. Però el món del cine i l’audiovisual ha d’entendre que el català ha de tenir un pes específic. I els anirà bé: passa a la premsa escrita, la ràdio i la televisió. ¿Per què el cine ha de quedar enrere en l’aposta pel català?

G. BERNARDOS

VICERECTOR D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

–¿Quines tres mesures impulsaria per reduir l’estoc de vivenda pendent de venda que tenen promotors i entitats financeres?

Una: que la Generalitat participi com a copropietària amb un 20% dels pisos que es comprin a Catalunya durant els dos o tres anys vinents. Com que el banc o la caixa ara dóna el 80% de la hipoteca, el comprador final no hauria d’afegir una quantitat que pot impedir que compri la vivenda. Sent-ne la Generalitat copropietària sempre hi ha més fiabilitat per a l’entitat bancària. Passats uns anys, el comprador hauria de poder recomprar el 20% amb el preu inicial, més la inflació, i si no ho vol, la Generalitat podria optar a quedar-se el 80% i anar creant un estoc de pisos que podria revendre o llogar. Dues: la Generalitat hauria de fer una gran operació financera per comprar una part de l’estoc de vivenda nova. Amb el temps podria vendre aquests pisos o llogar-los. Reduiria l’estoc de pisos en venda, els promotors i les entitats bancàries haurien d’acceptar perdre una part del preu, no es pot guanyar sempre. Es tornaria a donar activitat al món de la construcció. Tres: una mesura que encara no hem anunciat i que no dic encara que l’apliquem segur, ho estic sospesant, és la de reduir –no anul·lar– durant un temps l’impost de transmissions patrimonials que es paga per la vivendes de segona mà. Si es pogués agilitzar el mercat de segona mà passaria el mateix amb l’obra nova: qui necessiti vendre el seu pis per comprar-ne un de nou ho tindria millor.

ALBA CUEVAS

PORTAVEU DE SOS RACISME

–¿Canviarà la seva actitud en campanya o seguirà amb el seu discurs xenòfob, incendiant la cohesió social per aconseguir rèdits electorals?

–Nego la major. Respecto l’opinió d’Alba Cuevas però la considero totalment fora de joc i desencertada: tot aquell que ho vulgui saber , sap que la política de CiU en el camp de la immigració, especialment l’estrangera, ha estat d’integració en majúscules. Si el discurs dels partits s’allunya totalment de la realitat del carrer això, i Sos racisme ho hauria de saber, té com a conclusió final l’arribada al poder de partits realment xenòfobs. I els Anglada i els Le Pen poden arribar al poder. En un país no hi cap tothom. Un país té una capacitat d’integració, i això no ho vam dir tan sols el 2008, ho vam dir molt temps abans. Potser no és políticament correcte, com voldria Alba Cuevas, però tothom no hi cap. Un immigrant no és un objecte, és una persona i com a tal se l’ha de tractar. Els drets bàsics han de ser coberts. I se li ha de recordar a la immigració que hi ha deures a complir per integrar-se en la societat catalana. No sé si tot això és xenòfob, però apartar-nos d’això ens porta o a un cel de color de rosa o a una infern de confrontació social, si escoltem els Anglada o els Le Pen.

M. MILIÁN MESTRE

EXDIPUTAT DEL PP

–¿Està disposat a revisar la llei electoral per fer-la realment representativa?

–Estem disposats a revisar-la a fons si del que es tracta és d’acostar l’elector a l’elegit. Per aquesta raó defensem un sistema d’un diputat per comarca i per districte de Barcelona, que es podria ampliar en ciutats catalanes amb molta població. Al que no estem disposats és a trencar un cert equilibri territorial. No apostarem mai per una sola circumscripció per a Catalunya. Les comarques de Tarragona, Lleida, Girona i el Pirineu tenen una veu al Parlament que amb un criteri estricte de població perdrien.

JOAN TAPIA

PERIODISTA

–Tot partit polític desitja governar sense pactes de coalició. Vostè ha dit que la majoria absoluta de CiU és molt difícil però que espera una majoria suficient per governar amb geometria variable. Si hagués d’elegir no ja per raons de majoria sinó de preferència política, ¿amb qui el molestaría menys governar i amb qui més?

–No enfocaré aquestes eleccions en funció de la política de pactes. Ho vam fer el 2006 i no es va entendre bé. Crec que vam ser clars, però en la mesura en què aquella claredat se’ns va girar en contra, és evident que no caurem en el mateix error. A més a més, ara no s’ha de pensar en pactes, sinó en com traiem Catalunya de la crisi econòmica, política i de prestigi del país. Ho ha de fer un Govern fort amb una gran majoria. Tindrem la porta oberta a aquells que vulguin avançar en algun tema important. Si no hi ha més remei que pactar amb el Partit Popular per eliminar l’impost de successions i donacions, ho farem amb el Partit Popular. Si no hi ha més remei que pactar amb el PSC les grans infraestructures viàries, inclòs el Quart cinturó, ho farem amb el PSC. Si no hi ha més remei que pactar amb ERC per defensar el dret de Catalunya a prendre les seves decisions i blindar el nostre autogovern, ho farem amb ERC, sense cap complex. No descarto que això sigui així si aconseguim una gran majoria que ens permeti ser forts per després arribar a acords en funció dels temes.

JORDI PUJOL

EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT I EXLÍDER DE CiU

–Després de les dues decepcions de no aconseguir governar malgrat la victòria electoral, ¿què l’ha fet continuar?

–No nego que van ser decepcions. Ho van ser. Però la decepció no va ser permanent. Va ser passatgera i curta en el temps. Tant com un període de dol, que pot ser llarg o curt. En el meu cas, les dues vegades va ser molt curt, afortunadament. El que em va portar a continuar va ser la força de les meves conviccions. Ens ho han pres tot: la victòria, el Govern, la púrpura del poder, els hàbits del Govern, el vestuari. Però el que no ens han pogut prendre és la força de les conviccions, que ve de l’interior i pot superar qualsevol decepció.

JORDI SÁNCHEZ

PROFESSOR DE CIÈNCiA POLÍTICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

–¿El seu lema ésComençar il·lusiona. ¿Quines mesures preveu impulsar de manera immediata per recuperar el prestigi de la política?

–La nostra actitud és la d’aquella gent que sent que comença. Per això dic que no tenim l’esperit de tornar a la Generalitat, sinó d’arribar-hi. Arribar-hi després d’una llarga travessia del desert. I com que al desert, sense excessives provisions, no hopasses bé, quedes foguejat. Quan veiem les palmeres després de la travessia del desert, tenim la il·lusió de començar. Si la gent està cansada i farta del que està passant, tots ens hem de posar el xip que val la pena començar de cap i de nou. I això només es pot fer des de la il·lusió.

RAMON CARBONELL

PRESIDENT D’EOLICCAT

–S’ha aprovat el concurs per impulsar el desenvolupament eòlic a Catalunya. ¿Si és president seguirà els plans de l’actual Govern?

–Apostaré clarament per les energies renovables, però també explicaré a la societat que ara tenen un cost directe superior a les tradicionals. És evident que amb el temps la tecnologia de les renovables millorarà i el diferencial de cost serà més petit. La gent ha de saber que més energia renovable suposarà una mica més de cost per a l’energia, però val la pena pagar una mica més si volem tenir més independència energètica i contribuir a un país, un continent i un planeta més sostenibles. La meva no és la visió del bonisme energètic. Demanar només energies renovables i ara no és real, perquè els costos de l’energia serien insuportables per a la nostra economia. Dit això, dins de l’oferta global, l’energia nuclear hi ha de tenir un pes. Perquè també és una energia assumible ambientalment.

J. ANTONIO BUENO

SOCI D’EUROPRAXIS

–¿Catalunya és una societat de servei o és i seguirà sent un país industrial? ¿Què faria per defensar la indústria?

–Faré una aposta rotunda i radical a favor de la indústria. Seria un error convertir Catalunya en una societat només de serveis. No pot abandonar la seva vocació industrial. No pot ser una indústria només de preu, de baixa qualitat, purament auxiliar. Ha de tenir perfil propi, amb valor afegit, amb productes de qualitat, i amb una gran capacitat de presència al món. Això és possible si a Catalunya hi ha una política industrial en majúscules, que avui no existeix, i això és un error. Alemanya és, per la seva indústria, el primer exportador del món, potser ja el segon després de la Xina, però la Xina té molta més població. Ningú dirà que l’economia alemanya és obsoleta. A mi m’agradaria que a Catalunya la indústria tingués el mateix pes que a Alemanya, en termes relatius.

SALVADOR GINER

PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

Notícies relacionades

Sánchez talla el crit unànime dels presidents del PP que demanen eleccions: «Seran el 2027, quan toquen»

Sánchez anuncia un fons de 175 milions d’euros per accedir a l’educació gratuïta de 0 a 3 anys

–¿Quins plans tindrà el seu Govern per millorar els recursos per a la investigació de l’Institut d’Estudis Catalans?

–Sóc defensor i admirador de la trajectòria de l’Institut d’Estudis Catalans. És una institució clau en el panorama institucional català per la trajectòria que ha tingut durant dècades. Catalunya ha de fer una aposta rotunda per la investigació, ja vam començar en l’època de Mas-Colell i l’últim Govern de Jordi Pujol. Això s’ha de reforçar amb vista al futur. No podrem fer el trànsit del nostre model econòmic sense una base d’investigació i innovació de primer nivell. L’IEC juga un paper destacat en aquest món, i és evident que faré una aposta rotunda en aquest camp. Estant a l’oposició Convergència i Unió ha firmat el pacte per la recerca i la innovació.