Ernest Benach: «És més important la unitat en l'Estatut que en el finançament»

–S’acaba un curs marcat pel finançament, però s’hi han debatut lleis importants i encara queden temes pendents a la cartera. ¿Està en bona forma el Parlament?

–Hem aconseguit una velocitat de creuer idònia. El Parlament està fent la feina que se’ns reclama i el nivell d’eficiència és considerable. Sempre es pot millorar, però la maquinària està perfectament greixada i la tasca dels grups és intensa.

–Probablement el curs vinent estarà marcat per la sentència de l’Estatut. ¿El preocupa que una sentència desfavorable afecti la tasca que ja ha fet el Parlament?

–Nosaltres hem d’actuar independentment de la sentència que, en tot cas, mereixerà un debat i el posicionament de país. I això s’haurà de fer al Parlament, perquè és d’on va sortir l’Estatut i van ser diputats d’aquí els qui el van defensar a Madrid. La reacció ha de ser clara, contundent i precisa.

–¿Com s’aconseguirà la reacció?

–Espero la mateixa reacció dels partits que de la societat. El problema és de tots. Una llei tan important no es pot menystenir. Farà falta una defensa contundent i fèrria, i només s’aconseguirà des de la unitat. Si anteposen el partit al país, s’equivocaran.

–En el finançament, aquesta unitat, plasmada en una resolució del Parlament a l’octubre, al final no s’ha mantingut. Mal precedent...

–Aquella resolució s’ha complert en part, però en última instància la tàctica ha prevalgut sobre l’estratègia. És el gran mal de la política catalana. Catalunya és una nació sense Estat i, com a tal, té debilitats estructurals que només es poden resoldre amb unitat. I aquest és un dels moments per cridar a la unitat. Molt més en la sentència de l’Estatut que en el finançament, on també era important.

–¿Però té por que es reprodueixi aquesta debilitat estructural?

–És la norma, per desgràcia. En això ens equivoquem tots. Hauríem de donar més importància a determinades qüestions de país. Tant de bo que prevalgui la idea que la unitat ens dóna força i que ens multiplica la raó.

–En aquest sentit, posi nota a la cultura parlamentària catalana.

–Tenim una democràcia jove, però els orígens parlamentaris de Catalunya daten del segle XI, i això ha deixat un pòsit en la manera de fer política. Per aquest motiu la nostra cultura parlamentària és bona, millor que en altres llocs sense la mateixa tradició. Però aquest factor es contamina per la idea que per guanyar vots tot s’hi val. Si preval l’estratègia partidista, les coses no van bé.

–Carod i Saura ja no continuaran en primera línia després de les eleccions. Maragall ja es va retirar. Sembla que vostè és l’únic supervivent del tripartit. ¿S’oferirà al seu partit per continuar sent president del Parlament?

–En política no es pot dir mai si faré això o deixaré de fer-ho, perquè automàticament passa al revés. Quan un projecte és col·lectiu, has d’estar disposat a desenvolupar el paper que et toqui, i jo hi estic disposat, com sempre.

–Però quan s’obre una etapa de cares noves, ¿no seria un bon moment per reorientar la manera de fer política?

–Hi hagi cares noves o no, és indispensable reorientar la manera de fer política. Ara els polítics parlen a la gent. Però han de ser capaços de parlar amb la gent.

–Un any després d’aquell convuls congrés, ¿com veu el projecte de Joan Puigcercós a ERC?

–Hem estat capaços de cosir ferides. Més enllà de les persones, que són importants, hem de tenir consciència d’un projecte col·lectiu. ERC té un valor com Joan Puigcercós, que serà el nostre candidat, però també té molts altres actius, altres persones i idees, que han de sumar-se al projecte.

Notícies relacionades

L’excepció soc jo

Felip VI destaca el "multilateralisme" com a via per a la pau

–Vostè va fer bandera de la unitat. ¿S’hi ha avançat?

–L’hem construït en part, però no hem acabat el procés, que consti. Sobretot perquè a més a més d’unir cal il·lusionar. Queda molta tasca per fer i cal ser conscients que hem de canviar encara determinades cultures al partit, però això s’ha de fer amb temps.