Alguns protagonistes de la manifestació per l'amnistia de l'1 de febrer del 1976 opinen sobre la recreació feta durant l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs

L'homenatge a Lluís Maria Xirinacs que l'actor Joel Joan va dirigir al Palau de la Música es va obrir amb una recreació de la manifestació per l'amnistia de l'1 de febrer de 1976, en què l'exsenador va ser apallissat per la policia. El muntatge va ometre el lema i els convocants de la protesta --estudiada pels historiadors David Ballester i Manel Risques a Temps d'amnistia-- i la va transformar en un acte per la independència. Alguns protagonistes reflexionen sobre el cas avui i en dies successius.

1. ¿Quins objectius i lemes recorda de les grans manifestacions de l'1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona?

2. ¿Quina reflexió li suscita la recreació d'aquella famosa protesta antifranquista com a marxa independentista feta en l'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música?

JOSEP-L. CAROD-ROVIRA

VICEPRES. DEL GOVERN (56)

Oportuna revisió de la història oficial

1. Hi vaig assistir com a militant del PSAN per demanar Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia.. La meva dona i jo vam rebre cops de porra i a la meva cunyada, a terra i sagnant, un policia li va clavar puntades al crit de "¡toma amnistía!".

2. La recreació d'aquesta manifestació en l'homenatge a Xirinacs és artísticament legítima i políticament oportuna perquè la historiografia oficial de l'antifranquisme ha tendit a oblidar interessadament el paper clau que en aquells anys van jugar organitzacions independentistes com PSAN i FNC.

JOSÉ LUIS LÓPEZ BULLA

EXSECRETARI GRAL. CCOO (65)

Revisionisme estrafolari

1. Recordo perfectament el lema Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia, que resumia els objectius de la convocatòria, molt vinculada a l'Assemblea de Catalunya. Vaig estar a les manis com a representant de CCOO a la permanent.

2. Prefereixo no opinar sobre lectures revisionistes i estrafolàries que pretenen fer-se d'esdeveniments passats aprofitant un acte d'exaltació d'una figura. Si les protestes del 1976 haguessin estat independentistes, no haurien aconseguit tant consens ni tanta concurrència.

EVA FERNÁNDEZ

PRESIDENTA DE LA FAVB (50)

Es reinventa el que va sortir dels barris

1. La primera manifestació, a la qual vaig anar, com molts, en grups que van arribar al centre caminant des dels barris de la ciutat, reclamava l'amnistia. El permís, que mai va arribar, el va sol.licitar la FAVB i dirigents d'associacions de veïns. La marxa del dia 8 la va convocar, la mateixa tarda de l'1, directament l'Assemblea de Catalunya sota el lema Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia.

2. La indignant recreació que es va fer de la marxa en l'homenatge a Xirinacs té molt a veure amb la reinvenció de la història del nacionalisme.

PERE CAMPS

PROMOTOR CULTURAL (52)

Un somni posat en escena

1. Era delegat del Sindicat Vertical infiltrat per CCOO i vaig ser un dels convocants de la marxa per l'amnistia. Xirinacs i Garcia Faria ens van convèncer d'asseure'ns mentre la policia carregava. Per això vam rebre, encara que jo, al tercer cop de porra, em vaig aixecar, vaig repartir i vaig córrer.

2. No li veig mala intenció, potser és una llicència per homenatjar Xirinacs. Vull pensar que no es va voler manipular la història. Algú va tenir un somni de nit de tardor i va escenificar el que no era, però que li hauria agradat que fos.

MIQUEL SELLARÈS

FUNDADOR DE CDC (62)

La foto no és només dels comunistes

Notícies relacionades

La crisi per l’apagada se li entravessa a Sánchez després d’un mes sense respostes i la pressió de les nuclears

La UE ajorna la decisió sobre l’oficialitat del català davant la falta d’unanimitat

1. Lluitàvem per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut. I treballàvem unitàriament contra la policia franquista. Era membre del servei d'ordre de l'Assemblea de Catalunya i, amb els meus guardaespatlles, vam tombar uns quants policies.

2. La transició és polièdrica. Ens unia l'antifranquisme, però allà hi va haver gent de diferents opcions. Si el PSUC es va apropiar la imatge i va fer creure que l'antifranquisme va ser comunista, no veig per què no pot fer igual l'independentisme. Això sí, no comparteixo l'última etapa de Xirinacs.