Perdre bous i esquelles

Com que ERC va avançar-se a d'altres formacions en el seu procés congressual, el debat obert entre quatre candidatures que es va resoldre a favor del tàndemPuigcercós-Ridaova deixar pas ràpidament en els mitjans de comunicació als congressos d'altres partits i a la renovació de les seves respectives direccions.

Ara la principal batalla política és la que s'ha plantejat per impulsar el desplegament de l'Estatut i, d'una manera especial, la concreció d'una fórmula justa de finançament per a Catalunya que eviti de limitar-ne greument el desenvolupament, sense desatendre la solidaritat. Les polí- tiques d'equilibri territorial no poden empobrir els qui aporten més, perquè podrien acabar desencadenant en les zones més vigoroses eco- nòmicament una involució social i una pèrdua significativa de competitivitat.

Notícies relacionades

Sánchez talla el crit unànime dels presidents del PP que demanen eleccions: «Seran el 2027, quan toquen»

Sánchez anuncia un fons de 175 milions d’euros per accedir a l’educació gratuïta de 0 a 3 anys

La negociació del finançament ha allunyat Esquerra de la primera línia de foc mediàtic. Però no es tracta més que d'una treva aparent i la tensió interna persisteix. Ho vam veure amb la constitució del Consell Nacional i es constata sovint en els moviments dels diferents corrents. ERC no pot diferir la reconducció de la confrontació de discursos i lideratges cap a un procés de reconciliació i de treball en comú si no vol córrer el risc que les discòrdies esdevinguin un greu factor d'erosió. El que va ser un saludable exercici democràtic pot acabar afeblint una Es-

querra que veu com un PSC reforçat després del seu Congrés apareix cada vegada més com el motor i la imatge dominant del Govern de la Generalitat. I no oblidem que CDC ha fet un bon Congrés i que les enquestes confirmen les bones expectatives electorals de CiU. Esquerra va encarnar fa cinc anys una voluntat de renovació de l'escenari polític nacionalista en un context marcat per l'arrogància i l'agressivitat del segon mandat deJosé María Aznar.Les eleccions del Parlament de Catalunya del 2003 van fer deCarodconseller en cap del Govern presidit perPasqual Maragall.I, malgrat el polèmic incident deCarod-Roviraa Perpinyà, a les eleccions generals del 2004 Esquerra va aconseguir 639.000 votants. Però, lluny de reforçar aquesta tendència, ERC ha tingut a les eleccions generals d'enguany 290.000 vots. Ha perdut la màgia que havia sabut crear i transmetre. Una part notable del seu electorat, decebuda, se n'ha distanciat. Ara bé, davant dels qui auguraven l'esfondrament de Convergència després quePujolen cedís el lideratge aMas,va demostrar una admirable solidesa, fruit d'una realitat sociològica molt arrelada, però també de la cohesió interna d'aquesta formació. La debilitat d'Esquerra s'accentua per la confrontació. Després de les vacances hauran de fer mans i mànigues per refer ponts si no volen acabar perdent bous i esquelles.