La majoria de les 179 fosses de la guerra a Catalunya no s'obriran

Demà, al Quadern del Diumenge,

Una de les dues fosses comunes de la guerra civil que hi ha a Gurb (Osona) serà la primera a ser exhumada per la nova llei de fosses aprovada el mes passat pel Govern de la Generalitat i que ara està en tràmit parlamentari. Però serà una de les poques fosses que s'excavaran de les 179 que la Direcció General de Memòria Democràtica ha pogut catalogar fins ara a Catalunya, segons va avisar ahir el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.

La complexitat de les exhumacions, al tractar-se en bona mesura de fosses de soldats anònims, desaconsella que aquesta sigui una pràctica habitual en el futur. "En una fossa amb 100 soldats serà molt difícil identificar-los. Quan expliquem això a una família que hi té algú enterrat, ho solen entendre", va explicar Queralt Solé, la responsable de Fosses i Desapareguts. A més, la majoria de la gent que localitzen la fossa on hi ha el seu familiar prefereix mantenir-la intacta.

L'exhumació de la fossa de Gurb serà una prova pilot de com s'ha d'afrontar aquesta pràctica. Els últims anys només s'han obert dues fosses a Catalunya, a Prats de Lluçanès i Olesa de Montserrat. A Gurb hi ha, entre 20 més, restes de quatre militars republicans de Gavà, i les famílies ja en van demanar el 2003 l'exhumació. El propietari del terreny hi ha donat el permís.

PRIMER MAPA

Saura i Solé van presentar ahir el primer mapa de fosses comunes a Catalunya, que no està tancat del tot, a l'espera de més troballes. De les 179 fosses n'hi ha prova documental de 88, mentre que les 91 restants es coneixen gràcies a testimonis orals i es consideren molt probables. A part, se suposa la presència de centenars de fosses i tombes individuals més a les zones on es va estabilitzar el front de guerra el 1938.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

De les fosses comprovades, la Generalitat fa la distinció entre les dels hospitals militars (92) que es van ubicar gairebé sempre dins dels cementiris de la mateixa població; les de civils represaliats per l'Exèrcit franquista --la major part al Pallars Sobirà i a la Catalunya central--; les fosses denominades incontrolades, producte dels actes de violència republicana dels anys 1936 i 1937, i les fosses dels camps de treball republicans.

Durant els cinc anys que la Generalitat ha estat facilitant la recerca de persones desaparegudes durant la guerra civil o poc després, 2.171 famílies han demanat informació. En 303 casos s'ha trobat documentació sobre els últims dies de vida d'aquestes persones, encara que en només 72 s'ha trobat el lloc exacte on estan enterrats.