Zapatero salva amb comoditat els últims comptes del seu mandat

Al final, no es van complir els pitjors auguris per a José Luis Rodríguez Zapatero. El president va salvar ahir els últims pressupostos de la legislatura i ho va fer amb més comoditat del que s'havia previst gràcies al fet que IU-ICV i el canari Luis Mardones es van alinear en l'últim moment amb el PSOE per aixecar el veto procedent del Senat. Els comptes públics van rebre així l'aprovació definitiva per 182 vots a favor --dos més que el primer pressupost de Zapatero-- i 165 en contra: els del PP, CiU, ERC i tres diputats del Grup Mixt. Els socialistes van recriminar amb duresa els nacionalistes catalans per impulsar el veto a la Cambra alta, i van ometre tota crítica als republicans.

El debat es va desenvolupar en l'últim ple de la legislatura. Així ho va confirmar Zapatero, que, en declaracions a la premsa, va anunciar de manera oficial que les eleccions legislatives se celebraran el 9 de març pròxim i, per tant, es dissoldrà les Corts el 14 de gener. La campanya electoral començarà, doncs, el 22 de febrer. El cap de l'Executiu va sostenir que l'"encert" de la política econòmica ha propiciat un "gran creixement econòmic" i "una gran salut" en les finances públiques. En un excés d'optimisme, va afirmar que Espanya, després de sobrepassar Itàlia en renda per habitant, té ara "com a horitzó superar França".

MUDANCES La votació d'ahir va ser un reflex del caràcter mudable de les aliances del Govern al llarg del quadrienni. El PSOE va trobar en el PNB i el BNG dos aliats que no va tenir en l'aprovació dels primers pressupostos. Per contra, la inicialment lleial ERC es va desmarcar en aquest final d'etapa, mentre que CiU, després de dos anys d'acostament, va tornar als seus orígens al rebutjar els comptes. Els que sí que s'han mantingut invariables han estat el grup d'IU- ICV, que ha recolzat, encara que a vegades amb dificultats, els quatre pressupostos--, i el PP, que sempre ha votat en contra.

El popular Vicente Martínez-Pujalte va justificar ahir el rebuig del seu partit amb l'argument que els comptes no tenen consistència i es fonamenten en previsions errònies. El moment més polèmic de la seva intervenció va ser quan va dir que la votació d'ahir era un "trist epitafi d'un trist Govern que negocia amb terroristes i amb trànsfugues l'aixecament del veto d'avui". Les seves paraules van desencadenar aplaudiments en la bancada popular i protestes a la resta de l'hemicicle.

"CINISME"

El socialista Francisco Fernández Marugán va respondre al portaveu del PP que "el cinisme en política té un límit" i "en aquest cas l'han sobrepassat". Molt més contundent es va mostrar contra CiU, amb la qual el PSOE va intentar buscar acords perquè aixequés el veto al Senat, segons va publicar EL PERIÓDICO. Fernández Marugán va expressar ahir la seva "sorpresa" pel veto dels nacionalistes catalans. Va dir que han fet un "mal càlcul de les seves pròpies forces polítiques" i "amenaçat amb una força de la qual no disposen", cosa que els ha conduït a una "autèntica punxada política".

Jordi Vilajoana (CiU) va dir que la federació nacionalista rebutjava els comptes per "coherència", sobretot, va dir, perquè envaeixen competències autonòmiques en vivenda i fixen per a Catalunya 1.500 milions d'euros menys del que pertoca. En un intent per no carregar sol amb la responsabilitat del no als pressupostos, va recordar que ERC, soci del Govern, també els rebutjava.

Notícies relacionades

Feijóo aposta per un model híbrid de primàries en un gest cap a Ayuso

Junts registra al Congrés el veto a la reducció de la jornada laboral

RETRET El republicà Joan Puig va al.legar que la seva formació va estar oberta a arribar a acords amb el PSOE i va retreure als socialistes que haguessin preferit buscar altres "socis". Joan Herrera, d'IU-ICV, va considerar deficients els comptes, però va justificar el sí del seu grup amb l'argument de "pitjor" és una pròrroga del pressupost del 2007.

El vicepresident econòmic, Pedro Solbes, no va entrar de ple en la contesa política. En una intervenció mesurada, va dir que els números s'ajusten als objectius d'estabilitat pressupostària i "reforcen la cohesió social" i va advertir que la pròrroga dels comptes de l'exercici anterior "furtaria als ciutadans les millores del projecte".