¿Un nou catalanisme?

¿Pot el catalanisme continuar essent el motor de la Catalunya del segle XXI? Aquest és l'interrogant que encapçala un procés de reflexió que ha obert Jordi Pujol, per mitjà del seu centre d'estudis. I que passa per una enquesta de 100 preguntes que s'ha fet arribar a 400 persones. Es tracta d'esbrinar com veuen el futur del catalanisme. S'estructura en quatre eixos: identitat, autogovern, progrés i cohesió social. Hi apareixen temes com la difícil construcció d'una identitat europea, àmpliament debatuda arran del projecte de Constitució, ara reconduït cap al Tractat de Lisboa.

I hi trobem també qüestions relacionades amb l'horitzó polític de Catalunya i la seva forma de vinculació amb Espanya, els factors definitoris de la identitat (llengua, institucions...) o els que més decisivament intervenen en la integració dels nous immigrants (educació, esport...) o en la fortalesa econòmica del país (recerca, infraestructures...). Tot plegat demostra que les peces del mapa es mouen i que Pujol no pensa renunciar a incidir-hi, ni que sigui des del camp de les idees. El catalanisme ha arribat a una cruïlla i necessita posar al dia el seu discurs si aspira a consolidar el seu paper central en la vida política. La veritat, però, és que tot el sistema català de partits està vivint darrerament sacsejades importants. Ciutadans pel Canvi va sorgir d'una operació promoguda a l'entorn del president Maragall per superar les estructures rígides dels partits tradicionals, en aquest cas del PSC. I el mateix president Maragall ha fet apostes recents per implicar-se des de Catalunya en la construcció d'un Partit Democràtic que aglutini un centreesquerra progressista europeu. D'un signe ben diferent ha estat la creació de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, que ha aconseguit fer-se un lloc al Parlament de Catalunya aprofitant la fatiga que provoca la política de sempre i des d'una posició de rebuig al catalanisme dominant.

Notícies relacionades

Govern i autonomies topen abans de la Conferència de Presidents

Illa desafia els barons del PP a parlar "seriosament" sobre finançament

I és clar caldria afegir-hi el revulsiu que l'ecologisme ha representat dins d'Iniciativa, el debat dins d'Esquerra Republicana sobre les seves estratègies de futur i l'efímer gir catalanista que Piqué va protagonitzar dins el Partit Popular de Catalunya. Situats dins de Convergència i Unió, Artur Mas ha posat al damunt de la taula l'impuls d'una refundació del catalanisme, malgrat les reserves d'un Josep Antoni Duran i Lleida que no vol córrer el risc de diluir la ideologia socialcristiana de la seva formació.

Per la seva pròpia naturalesa, és saludable que l'escenari dels partits polítics es reescrigui de manera periòdica per respondre millor a les inquietuds i les aspiracions de la societat. I el catalanisme no en pot ser cap excepció.