Missatge irreversible

Fa un segle el bisbeTorras i Bagesva llançar el seu missatge: "Catalunya serà cristiana o no serà". Avui Catalunya és una realitat puixant i la religió no domina la vida pública.

Ahir, a Madrid,Montilla,sense citar-lo, va recórrer aTorras i Bagesper llançar un altre missatge rotund: "O Espanya és plural o no serà". L'advertència la va llançar el líder del PSC, que presideix un Govern d'esquerres, en coalició amb ERC --que es defineix independentista-- i amb els ecosocialistes. Un Govern elegit per un Parlament amb majoria nacionalista i en què l'altra gran força catalana, CiU, transita del catalanisme dePujolal sobiranisme. Malament farà Madrid de no escoltar l'advertència, que pot ser més profètica que la deTorras i Bages.

ACABEM DE celebrar els 30 anys del retorn deTarradellas.Llavors, i durant l'etapa dePujol,l'aspiració era aconseguir l'autogovern, aprofundir-lo i aconseguir una Espanya europea. Avui l'aspiració majoritària és la mateixa, però els sentiments són més complexos. Per diversos motius. Primer, perquè Espanya ja és un país europeu i està, en gran part, regenerada. Segon, perquèAznarva voler tancar la porta a l'ambigüitat que empara la Constitució del 1978. Si només hi ha una nació, els que creuen que la seva nació també és (o només és) Catalunya se senten menys còmodes. Tercer, la política d'Aznarel 2000-2004 va facilitar l'emergència d'ERC com a partit més radical que CiU. L'electorat nacionalista es va dividir i es va iniciar una lluita entre CiU i ERC. Quart, la negociació de l'Estatut no va acabar del tot bé per la divisió: PSC i CiU van apostar pel text pactat, però ERC hi va votar en contra. Cinquè, l'Estatut enviat --potser sense considerar la relació de forces política i mediàtica a Madrid-- va generar una injusta campanya anticatalana. I l'espasa de Dàmocles del Tribunal Constitucional amarga els que van votar l'Estatut i, encara més, els que el creuen insuficient. Sisè, la crisi de les infraestructures --en la qual la fallada en l'arribada de l'AVE i el tall de Rodalies són els fets més brutals-- reafirma el sentiment que el transvasament de riquesa a altres autonomies és excessiu i que hi ha hagut una greu "desatenció inversora" de l'Estat. I fa restar força al recent i positiu pacteSolbes-Castellssobre infraestructures.

Tot plegat comporta "pessimisme, recel i cabreig". Així, un baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió indica que el 60% dels catalans creuen insuficient l'autonomia. I els que volen un Estat independent han pujat cinc punts en poc més d'un any i són el 18,5%. Són dades corroborades per enquestes d'aquest diari. Encara que no s'ha d'exagerar, ja que són més els satisfets amb l'estatus de comunitat autònoma (35,2%) i els que demanen un Estat federal (34,2%).

Però la tendència a l'escepticisme i a la desafecció és innegable. IMontillaha estat lleial amb Catalunya i amb Espanya a l'assenyalar-ho a Madrid de forma clara i valenta.

L'Espanya plural deZapaterono funciona si no passa de les paraules als fets. I la dreta espanyola té un dilema: admetre que la singularitat catalana no significa privilegi i renunciar a utilitzar políticament la llengua catalana, o afrontar un procés que pot acabar en ruptura irreversible.

Notícies relacionades

Les comunitats del PP planten la sectorial sobre el repartiment migratori

El tribunal de l’operació Kitchen anul·la la declaració de Marlaska

MONTILLA HA DIT una cosa irrefutable: "A Espanya li convé Catalunya com a motor de creixement, però els que més vociferen amb una idea rígida de l'Espanya única són els autèntics separadors, el perill per a la unitat d'Espanya". I el president va enumerar cinc condicions perquè la relació entre Catalunya-Espanya no descarrili: Govern estable a Catalunya, desenvolupament de l'Estatut, compliment del pacte d'inversionsSolbes-Castells,aturada de l'agitació anticatalana i reparació del bunyol de Rodalies i de l'AVE.

Montillava parlar ahir clar. El seu discurs recull el desig de la immensa majoria de Catalunya, fins i tot dels que aspiren a tenir un dia un Estat. És un missatge sense concessions i, al mateix temps, cooperador. Però la intenció d'una part no és suficient. Els líders espanyols,ZapateroiRajoy,han de tenir-ho en compte.