La fiscalia demana l'absolució d'Ibarretxe, Patxi López i Ares al considerar que les reunions amb Batasuna no són delicte

La fiscalia ha presentat a primera hora d'aquesta tarda un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) d'enjudiciar el lehendakari, Juan José Ibarretxe, i els dirigents socialistes Patxi López i Rodolfo Ares per haver-se reunit amb representants de la il·legalitzada Batasuna durant la treva, segons ha avançat Euskal Telebista.

La petició es fonamenta que aquestes reunions amb membres de la il·legalitzada Batasuna no constitueixen un delicte, com es descriu en l'escrit de conclusions provisionals presentat davant el magistrat que instrueix aquesta causa al Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

El magistrat del TSJPB Roberto Saiz va decretar el dia 30 d'octubre l'obertura del judici oral contra els vuit imputats a l'entendre que existeixen indicis suficients que aquestes reunions podrien ser "constitutives del delicte de desobediència".

Al mandatari basc i als dirigents del PSE se'ls considera cooperadors necessaris, mentre que els cinc dirigents de l'esquerra abertzale --Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, Juan José Petrikorena, Rufino Etxebarria i Olatz Dañobeitia-- estan acusats del delicte de desobediència.

Arxivament de la causa

Notícies relacionades

Falta de normes, possibles pròrrogues i molta incertesa davant la reforma que revoluciona l’organització de la justícia a Espanya

El Rei tanca el 2025 amb el passat del seu pare i Urdangarin en primer pla

El fiscal havia sol·licitat amb anterioritat l'arxivament definitiu de la causa al no existir una altra acusació pública per exercitar l'acció penal ja que, segons la seva opinió, no n'hi havia prou amb la sola acusació popular, exercida per l'Associació Dignitat i Justícia i Fòrum Ermua, per a l'obertura del judici oral.

No obstant, el magistrat instructor va rebutjar aquests arguments raonant que tots els ciutadans espanyols, hagin estat o no ofesos pel delicte, "es poden querellar, exercitant l'acció popular", que s'imposa "el principi de tutela judicial efectiva" i que, d'acord amb la jurisprudència i la doctrina, l'exercici de l'acció popular "ho és en igualtat de plenitud i facultats que el Ministeri Fiscal".