TRAGÈDIA AL PRÒXIM ORIENT
El jutge Grande-Marlaska prohibeix la incineració dels cadàvers dels militars morts
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha obert una investigació per l'atemptat perpetrat al Líban que va causar la mort a sis militars espanyols, i ha prohibit que s'incinerin els seus cadàvers.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3, que es troba de guàrdia aquesta setmana a l'Audiència Nacional, ha sol·licitat informes sobre els fets als Ministeris d'Exteriors i Defensa, així com al Jutjat Togat Militar que va iniciar diligències en un primer moment després de tenir notícia dels fets al Líban.
Fonts jurídiques han assenyalat que l'obertura d'aquesta investigació es basa en l'article 23.4 de la llei orgànica del Poder Judicial que assenyala que la jurisdicció espanyola és competent per conèixer els fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional susceptibles de tipificar-se com a terrorisme, entre altres.
No afecta Jefferson Vargas
La decisió del jutge, segons les mateixes fonts, no afecta el trasllat a Colòmbia del cadàver del soldat Jefferson Vargas, previst per avui mateix, que podrà ser enterrat al seu país d'origen, però no incinerat.
Els altres cinc militars espanyols morts diumenge passat a conseqüència de l'explosió d'un cotxe-bomba al Líban, on participaven en la missió de la força d'interposició de l'ONU, són Johnattan Galera, Juan Villora, Manuel David Portas, Jeyson Castaño i Yhon Edisson.
Segons les primeres investigacions, ha estat l'explosió d'una furgoneta Renault Express, carregada amb 50 quilos d'explosiu, proveïda de plaques de matrícula falses i amb el número de bastidor manipulat, la que va acabar amb la vida dels sis cascos blaus espanyols quan viatjaven en un blindat BMR sense inhibidors de freqüència.
Diligències per l'atemptat de l'Iraq del novembre del 2003
El 4 de desembre del 2003, després de l'atemptat que el 29 de novembre d'aquell any havia costat la vida a set agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a l'Iraq, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu també va decidir obrir una investigació sobre els fets.
Les diligències van ser arxivades el 13 de febrer del 2004 en vista que els fets estaven sent investigats "per les autoritats de les forces de la Coalició desplegades a la zona" i que es desconeixia la identitat de les persones responsables de l'"atac armat" als funcionaris espanyols.
- La malaltia continua desbocada a Catalunya i ja registra més d’11.000 casos
- Publicada a Austràlia Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: tercer sondeig
- Desencallada la reforma de l’avinguda de Roma
- Els súpers amplien l’oferta de plats llestos per menjar ‘in situ’
- Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti