POLÍTICA CULTURAL I RELACIONS EXTERIORS
El Govern escull Andorra com a base internacional del Ramon Llull
La Generalitat i el Govern pirinenc col.laborarien a través d'una fundació
El català tindria així el suport d'un tractat internacional validat per la UE
Andorra es convertirà en la zona franca a partir de la qual s'exportarà la llengua catalana al món superant les fronteres estatals. El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, i el ministre de Cultura d'Andorra, Juli Minoves, van confirmar ahir al Palau de la Generalitat que només falten tancar serrells legals per crear una institució de caràcter internacional que tindrà la seu a Andorra.
Aprofitant la condició de país sobirà i neutral del Principat, aquesta institució coordinaria les accions de promoció exterior dels territoris de parla catalana que s'hi vulguin sumar. El patronat d'aquesta entitat pactaria les directrius polítiques comunes encaara que les institucions de cada territori serien els òrgans executius i mantindrien la seva total autonomia.
La cada vegada més perfilada Fundació Ramon Llull --nom i personalitat jurídica que prefereixen els promotors-- permetria solucionar de manera amistosa la ruptura entre l'Institut Ramon Llull català i l'Institut d'Estudis Baleàrics i, si les negociacions en marxa fructifiquen, incorporar a aquesta fórmula de cooperació organismes de València, l'Alguer i també de la Catalunya Nord.
Minoves i Bargalló van firmar ahir l'acord, que es va anunciar l'1 de febrer passat, perquè Andorra s'incorpori a la representació conjunta de la cultura catalana a la fira de Frankfurt d'aquest any, amb la integració d'escriptors i editors andorrans i de l'Orquestra Nacional d'Andorra. El dia 19 vinent es firmarà un acord similar amb les Illes. Però la fira de Frankfurt és només el primer pas.
ACCIÓ EXTERIOR
"Andorra és l'únic territori on el català és l'única llengua oficial i ofereix un territori neutre i lluny de tota possible implicació política", va explicar ahir Minoves. El país pirinenc i les institucions catalanes han descartat la integració al Llull --amb dificultats jurídiques amb el Principat i inacceptable per les Balears--, però prefereixen anar més enllà de l'aprovació de convenis de col.laboració. La solució "més fàcil", segons assenyalen les dues parts, encara que només queda oberta com a segona opció si la fundació no prospera.
L'Institut Ramon Llull i Andorra ja han posat en marxa un grup de treball per redactar els estatuts de la futura institució, amb l'assessorament dels serveis jurídics del Govern andorrà i d'un bufet d'advocats amb implantació internacional.
TRACTAT AMB LA UE
La fórmula de situar a Andorra laseu socialde les activitats de promoció exterior de la llengua catalana té un avantatge addicional. En els acords de cooperació entre el Principat i la Unió Europea, que tenen rang de tractat internacional, les dues parts es comprometen a la promoció conjunta de la llengua oficial d'Andorra, el català. Un Ramon Llull andorrà de caràcter públic obriria automàticament portes a Brussel.les sense passar per Madrid.
Bargalló també va apuntar que, encara que la primera setmana de març avançarà al Parlament el programa de Catalunya a Frankfurt, els organitzadors de la fira no permeten divulgar fins al juny el programa complet, incloent qui pronunciarà el discurs inaugural i la llista completa d'autors.
- família Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El Malecón El Barça es fa trampes
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- Teràpia de grup contra l’estrès laboral als CAPs de Barcelona
- Sorteig de la Grossa de Sant Jordi 2023, en directe
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sorprenent La raó per la qual es posa llorer en una ampolla a sota del llit: allunya múltiples éssers vius
- Trucs El sorprenent efecte de ficar un imant al rentaplats
- Campanya de la renda ¿Com fer la declaració de la renda d’una persona morta?