De la creació d’un cos exterior a l’eliminació dels beneficis fiscals al Hard Rock: les 6 lleis del primer any de legislatura

També estan sobre la taula 44 proposicions de llei –35 dels grups parlamentaris i 9 d’iniciatives legislatives populars (ILP) –. D'aquestes, cinc han superat ja el primer debat parlamentari, entre les quals hi ha una proposta per garantir el dret a la habitatge i una altra per modificar la llei de drets LGTBI.

Aquestes són les sis lleis que s’han aprovat durant aquests 365 primers dies de legislatura, totes pel procediment de lectura única, el més àgil del reglament que permet donar llum verda a les iniciatives amb temps de tramitació molt més reduïts.

La primera llei aprovada en aquesta legislatura –l’única del 2024– va ser la del Fons Agrari i Ramader, impulsada pel PSC, el partit del Govern i avalada per la unanimitat de l’hemicicle. La normativa amplia el finançament per a explotacions agràries i regadius privats, i incorpora ajudes al relleu generacional.

La segona llei que va aprovar el Parlament va ser la retirada de beneficis fiscals al projecte del Hard Rock, impulsada per ERC i els Comuns i avalada pel PSC i la CUP el gener del 2025. La llei reverteix la rebaixa fiscal del 2014, i eleva l’impost al 55%. Tot i que el PSC recolza el complex, va cedir pels pactes d’investidura amb els dos partits impulsors.

La següent iniciativa que va tirar endavant, un mes després de l’anterior, va ser la modificació de la Carta Municipal de Barcelona. Amb els vots a favor del PSC, Junts, ERC, el PPC i els Comuns, la llei dona «seguretat jurídica» a l’activitat municipal i adaptar la normativa a la legislació vigent. També inclou canvis en la licitació, adjudicació i seguiment dels contractes d’obra pública municipal-

Tot i que encara que va passar més desapercebuda que la resta, el Parlament també va aprovar al març la reforma de la llei de foment de la pau. Presentada i avalada pel PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, el text estableix que el Govern ha de presentar cada quatre anys un pla director anomenat País de Pau, que és un «marc estratègic» que reuneixi les actuacions de l’Executiu, els ens municipals, supramunicipals i altres ens públics en aquesta matèria.

Els mateixos partits que van promoure la reforma anterior també van trobar consens per modificar, el mateix dia, la llei de protecció contra la contaminacióacústica per excloure els patis escolars de l’obligació de complir els llindars màxims de soroll permesos entre les 07.00 i les 21.00 hores i als equipaments esportius, entre les 09.00 i les 22.00 hores. 

L’última llei que s’ha aprovat aquest primer any de legislatura és la creació d’un cos de funcionaris adscrits a diferents conselleries de l’administració catalana, amb la missió de projectar la Generalitat a l’exterior. La norma, promoguda per ERC i avalada pel PSC, els Comuns i la CUP, modifica la llei d’acció exterior vigent des del 2014 i és un dels acords d’investidura dels republicans per fer president Salvador Illa.

A més, la Cambra va reformar el seu propi reglament poc després de la constitució de l’hemicicle, ampliant les possibilitats de vot delegat i telemàtic, entre altres qüestions.

Els decrets llei

Durant aquest primer any, el Parlament també ha validat 14 decrets llei aprovats pel Consell Executiu, entre els quals, els tres suplements de crèdit que permeten una injecció de recursos a la Generalitat per esquivar al falta de pressupostos –l’últim, aprovat la setmana passada–. Però en la llista hi ha altres decrets relacionats amb finançament de sistemes públics de sanejament, polítiques socials, fiscalitat, habitatge, urbanisme o contenció de rendes. Tres d’aquests decrets continuen la seva tramitació com a projectes de llei, juntament amb 11 més actualment en curs. Hi destaquen els projectes sobre municipis rurals, l’erradicació de l’amiant, memòria democràtica o economia social. Són, de fet, propostes que s’han recuperat de la legislatura passada i la tramitació de la qual ja estava molt avançada.

Compareixences i debats monogràfics

La legislatura va arrencar amb l’elecció de Josep Rullcom a president del Parlament i dels sis membres més de la Mesa –amb majoria independentista–, que ha pilotat un calendari intens: 24 plens celebrats, 15 sessions de control al Govern, 314 preguntes formulades a l’Executiu –120 al president i 194 a consellers– i debats clau com el de política general, el primer d’Illa com a president.

Notícies relacionades

El Govern actualitzarà el model d’immersió lingüística després de detectar un retrocés del català a les aules

El Parlament blinda la participació telemàtica dels diputats pendents de l’amnistia

El líder del PSC va ser investit el 8 d’agost després d’arribar a una majoria parlamentària amb els vots d’ERC i Comuns. Des de l’agost, Illa ha comparegut fins a quatre ocasions davant el ple per retre comptes sobre la composició del seu gabinet i les seves prioritats de Govern, per explicar els acords de la Junta de Seguretat de Catalunya, defensar la gestió de la dana i la gran apagada elèctrica d’abril.

A més, s’han celebrat dos debats monogràfics sobre el sistema d’emergències i sobre els problemes de la xarxa ferroviària. El següent, sobre infraestructures, tindrà lloc durant el mes de juliol, tal com ha preacordat la Junta de Portaveus en la reunió d’aquest dimarts, després de conèixer-se la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat presentada fa unes hores pel cap de l’Executiu.