Francesc Juzgado: «Amb el nou govern de Parets mirem de recuperar el temps perdut per l’anterior executiu»

Després de 19 mesos al capdavant de l’oposició, Francesc Juzgado (Barcelona, 1956) va tornar a l’alcaldia de Parets del Vallès (Vallès Oriental) el 27 de gener del 2021 a través d’una moció de censura presentada al costat del seu actual soci, Sumem Esquerres. Juzgado va recuperar així el càrrec que ja va ostentar entre el juny del 2018, quan va rellevar el carismàtic alpinista Sergi Mingote, i el juny del 2019, moment en què Jordi Seguer (ARA Parets ERC) va ser nomenat alcalde després de les municipals del 2019. Transcorreguts gairebé dos mesos d’aquesta nova etapa, a Francesc Juzgado ara li toca lidiar amb les conseqüències econòmiques i socials que ha deixat i continua deixant la pandèmia de la Covid-19.

Pregunta (P). Després de tant temps fora, ¿Què va pensar el dia que va arribar de nou al despatx?

Resposta (R). Va ser una mica mogut perquè va ser immediatament després del ple de la moció i de la presa de possessió del càrrec d’alcalde. La sensació en aquell moment és que es feia realitat el que els resultats de les eleccions del 2019 van reflectir: que som els guanyadors i que tornava al despatx d’alcaldia en representació del PSC, però per tirar endavant els nostres projectes.

(P). ¿Què va canviar entre el resultat de les eleccions i que ara vostè hagi pogut ser investit de nou?

(R). Suposo que el fet que el ‘Govern Plural’, aquesta coalició que es va generar el 2019 per fer fora del govern al PSC, no era viable, o no arribaven a una bona entesa entre ells.

(P). Ha sigut una mica rocambolesc tot: vostè alcalde, un pacte per fer-lo fora, ara torna gràcies a un dels integrants d’aquest pacte...

(R). El 2019 ja vam intentar que no es produís aquest canvi amb la mateixa força política amb què ara formem coalició [Sumem Esquerres]. En aquell moment, aquest grup va apostar per aquest ‘canvi’ que promovien i que passava per desallotjar-nos del govern malgrat haver guanyat en vots i regidors. Amb Sumem tenim molt en comú i el temps de convivència amb les altres forces [ARA Parets ERC i Parets per la República] els ha fet adonar-se que era més possible tirar endavant el seu projecte amb nosaltres.

(P). Per rebaixar les tensions amb l’oposició, digui’ns una cosa que hagin fet bé els seus predecessors.

(R). Que quedi clar que jo no critico els meus predecessors per coses que hagin fet malament, perquè el PSC no som els que hem propiciat el canvi, en qualsevol cas, ens hi hem unit. No vull que sembli que estic criticant o assenyalant una mala gestió, simplement diria que era difícil. No obstant, respecte a aquests gairebé dos mesos que portem de govern, la diferència és que ara es veu que hi ha ‘un govern’, un, mentre que la sensació dels que estàvem a l’oposició i de la ciutadania és que, durant aquests 19 mesos, hi havia més d’un govern.

(P). Però, ¿S’ha avançat en algun projecte?

(R). Com a ciutat s’estava perdent el temps. S’ha vist una manera de governar de titulars, de molta notícia, però que al darrere no hi havia el que es prometia. Evidentment que no s’ha detingut, però hi ha hagut moltes carències en matèria de neteja viària, per exemple. S’han avançat alguns projectes, però el que veiem és que ara estem tirant endavant iniciatives que ja havíem deixat encarrilades abans de deixar de governar el 2019, com la rehabilitació dels carrers Ferrer i Guàrdia i Aurora, o la rehabilitació de la plaça Espanya. No em toca valorar positius, perquè segur que hi ha hagut coses, però si he de posar una balança... prioritza més la pèrdua de temps que hi ha hagut que no aspectes positius.

(P). Vostè va ser alcalde abans de la Covid-19 i torna al càrrec pràcticament transcorregut un any de l’inici de la pandèmia. ¿Què és el més urgent que el nou govern de Parets ha volgut fer després de tornar a agafar les regnes de l’Ajuntament?

(R). Després de formar el nou govern, el primer que vam marcar era que necessitàvem uns pressupostos, ja que s’havia acabat l’any 2020 sense uns pressupostos aprovats. Els portem aquest mes de març a aprovar-los. És importantíssim perquè hem estat treballant amb un pressupost prorrogat i això implica treballar amb unes partides dissenyades per al 2020. Per a les dues forces de govern les prioritats han canviat i estan en tractar els efectes de la Covid-19, inclosos en el pressupost del 2021, i en la reactivació econòmica i social. També en el tema de la neteja, en el qual hem apostat des de l’inici i, per exemple, adquirirem una nova aigualejadora per poder desinfectar a espais públics com el CAP o escoles.

(P). I de cara a la reactivació econòmica. ¿Què és el que han plantejant?

(R). Des de l’oposició ja demanàvem una partida econòmica per destinar ajudes directes al teixit econòmic local, com els comerços, bars i restaurants o els centres d’estètica, un dels col·lectius que més ha patit el tancament per la pandèmia. Ara hem reservat una partida per destinar ajudes directes a aquests col·lectius. Aquí cal afegir la inversió extra en neteja i desinfecció i altres actuacions derivades de la pandèmia que ascendeixen a uns 400.000 euros.

(P). En general, en un context tan advers, una situació tan estranya i difícil de gestionar. ¿Com se sent un Ajuntament com el de Parets respecte a l’ajuda de les altres administracions?

(R). Els ajuntaments sentim que som l’ens on les altres administracions descarreguen part de les seves funcions o compten que nosaltres actuem com a executors d’aquestes. Un ajuntament és la primera administració a la qual els ciutadans truquen a la porta i de vegades ens sentim acompanyats, però de vegades ens sentim poc avalats. Respecte a com gestionar la tornada dels alumnes a les aules, com gestionar els mercats ambulants, l’activitat cultural... són temes que de vegades no queden clars i ens porten als ciutadans a entrar en un debat de contradiccions.

(P). Recentment, una trentena de veïns de Parets s’han vist afectats pel possible tancament de la planta Bosch a Lliçà. ¿Tem que aquest tancament pugui ser un símptoma de la desacceleració industrial a la comarca?

(R). Primerament, ho lamentem i hem estat del costat de les famílies des del primer minut en què es va conèixer aquesta mala notícia. Ens vam reunir amb el president del comitè de treballadors després que ens ho demanés per recolzar-los. Ens van demanar també actuacions per visualitzar el problema i mirar d’arribar a un consens entre forces polítiques a nivell local i és el que hem fet. El nostre desig, és clar, és que l’empresa s’assegui a negociar amb els treballadors i que es pugui evitar el tancament o allargar-lo en el temps i que no sigui immediat. És complicat... després de parlar amb l’alcalde de Lliçà, sembla ser que l’empresa ho té molt clar i que vol seguir amb el tancament.

També és cert que no tot ha sigut negatiu a la comarca. Hi ha noves implementacions d’empreses als municipis i ara caldrà buscar un equilibri. És cert que per a aquests 336 empleats és molt dolent, així com per a proveïdors i altres empreses implicades. Al final es veuen afectats prop de 1.000 treballadors. Seria pitjor si, a més, a nivell comarcal s’estigués perdent pes empresarial i llocs de feina, que s’estan generant, el que implica una petita esperança per a, en un futur, poder ressituar aquests treballadors que desgraciadament es quedaran a l’atur.

(P). També en relació amb les conseqüències de la pandèmia, ¿Hi ha esperances en què Parets participi dels fons Next Generation?

(R). Estem veient juntament amb els municipis de la comarca com podem participar, perquè depenent del nombre d’habitants del municipi tens més dificultats per presentar projectes. Creiem en la possibilitat de presentar iniciatives supramunicipals on també puguem aprofitar i rebre part d’aquests fons. Hi ha esperança.

(P). L’activitat cultural sembla haver-se recuperat durant els últims mesos.

Podem fer activitats, però només a llocs molt concrets i els estem centralitzant en les iniciatives presencials de Can Rajoler i també de manera digital. Per exemple, ara estem preparant un Sant Jordi on, de manera virtual, recrearem les parades i floristeries del municipi de manera que puguin funcionar com un mercat físic, on el ciutadà pugui adquirir el seu llibre o rosa. També ens adaptarem depenent de quines siguin les directrius del PROCICAT. La nostra voluntat seria poder fer-ho presencial, no al nivell d’altres anys, però sí que hi pogués haver parades de llibreters i floristes. Pel que fa a les altres activitats, estem fent el màxim que podem i ens hem marcat també una prioritat: incloure els grups i artistes locals que tenim per potenciar així aquesta reactivació del sector.

(P). El 2019, en declaracions a aquest diari, va afirmar que lamentava la situació d’empresonament de Jordi Turull, veí de Parets, i dels altres empresonats. Això va ser abans que es dictés la sentència del Procés. ¿Lamenta també ara la situació de Turull i els altres presos? ¿S’ha reunit amb Jordi Turull quan ha pogut sortir de presó?

(R). No, no ens hem vist personalment, però, si abans ho lamentava, ara encara ho lamento una mica més perquè ha passat més temps i continua empresonat. És un veí del municipi, crec que tocaria que totes aquestes persones, però sobretot també en el cas de Jordi Turull, ja poguessin estar en llibertat.

(P). ¿Creu que viuen una situació injusta?

(R). No sé si és justa o injusta, no vull valorar la sentència, el que crec és que, amb el temps que porten a la presó, ja haurien de disposar de llibertat.

(P). De fet, vostès tenen el llaç groc penjat a la façana de l’Ajuntament, ¿El manté per buscar un punt de consens com a alcalde respecte a les diferents sensibilitats que hi pugui haver al municipi?

(R). És un sentiment, un pensament i una acció que ja mantenia anteriorment. Sí que és veritat que aquestes situacions, quan a part d’humanitàries es volen fer partidistes, es compliquen una mica més... però per a nosaltres el tema del llaç és un recolzament per a Jordi Turull i la seva família. A més, des del món local ens devem a tots els nostres veïns i hi ha els qui pensen d’una manera i hi ha els qui pensen d’una altra i nosaltres hem de fer per satisfer i millorar la vida dels ciutadans.

(P). Alguns grups l’han acusat de fer populisme després d’anunciar que no tindria sou.

(R). Quan parlo de sou em refereixo a no estar donat d’alta a la seguretat social i, per tant, no suspendre la meva pensió de jubilació. Dit això, puc tenir la possibilitat de rebre unes assignacions per assistència a òrgans col·legiats, com poden ser les juntes de govern o com pot ser l’assistència a un ple o a una comissió informativa. Dins d’aquesta opció, vaig valorar què li podria costar menys al municipi. Si em dono d’alta a la seguretat social amb una dedicació del cent per cent, tenint en compte la referència de la meva anterior etapa, la suma entre el sou i el cost d’empresa per a la seguretat social era al voltant dels 75 o 77 mil euros a l’any i, al cobrar per assistències, ara rebré al voltant d’uns 22 mil euros. És un estalvi per l’Ajuntament que podem destinar a altres qüestions.

(P). ¿Renunciar al sou no contribueix a generar un missatge a favor de desprofessionalitzar la política?

(R). És una situació personal, no una decisió política, al contrari, jo no treballo gratis i no crec que cap alcalde ni càrrec electe amb dedicació ho hagi de fer. De fet, penso que, de vegades, el sou que percep l’alcalde a municipis com el nostre, o fins i tot més grans, no està al nivell de la responsabilitat que comporta. A part, també hem aprovat rebaixar els sous i tornar-los a les xifres de l’inici de la legislatura. Per a la dedicació completa és de 51.500, aquest any estàvem per sobre de 53.000 euros, i els hem congelat fins al final del mandat.

(P). Just abans d’accedir al càrrec va tenir lloc la mort de l’exalcalde i alpinista de Parets Sergi Mingote. ¿Quines són les lliçons més preuades que Mingote li ha deixat a vostè i a la ciutat? ¿Què es farà per homenatjar-lo?

Notícies relacionades

Extingit un incendi a l’AP-7 entre Parets del Vallès i Montmeló

Parets activa una campanya per abordar les agressions masclistes durant la Festa Major

(R). A nivell personal, però també de molta gent, és una gran pèrdua. Hi ha moments en què encara no assumeixo aquesta realitat. De vegades, quan passejo pel poble, encara espero trobar-me’l i penso que tant de bo les últimes paraules que ens vam intercanviar per WhatsApp haguessin sigut realitat: «Quines ganes que tornis i abraçar-nos». Nosaltres tenim pensat realitzar algun homenatge en la seva memòria, més enllà de l’acte que ja es va fer, com, per exemple, proposarem a les altres forces entregar-li la medalla de la Vila, tot i que sigui en sentit pòstum, i, com a nivell popular era molt estimat, hi ha hagut propostes veïnals per posar el nom de Sergi Mingote a algun carrer o a algun parc. Són propostes que tenim al cap i estem valorant per a, consensuant-ho amb les famílies i les forces polítiques, realitzar alguna cosa en la seva memòria.

Més notícies de Parets a l’edició local d’EL PERIÓDICO